La novel.la de Josep Vallverdú
va guanyar el Premi Josep M. Folch i Torres
Durant l’estiu de 1968, l’escriptor Josep Vallverdú, al jardí de la seva casa de Puiggròs, s’hi va construir una barraca de canyes. Hi va col.locar una soca d’ametller “semblant a una enorme rodanxa de xoriç”, damunt la qual hi plantificava cada matí la màquina d’escriure. Al cap d’unes quantes sessions, el resultat fou una novel.la, Rovelló, la història tendra d’un gos que ha captivat un bon grapat de lectors.
Vallverdú tenia aleshores quaranta-cinc anys i havia publicat tan sols tres novel.les juvenils: El venedor de peixos (1960); Trampa sota les aigües (1965), premi Joaquim Ruyra, 1963 i La caravana invisible (1968). Eren uns moments en què la literatura infantil i juvenil en català ressorgia lentament i amb timidesa d’una nit llarga de prohibicions i censures nefastes. Ha plogut molt des d’aleshores iJosep Vallverdú s’ha convertit en un dels escriptors més prolífics amb una setantena de novel.les, apart de contes, obres de teatre breu, adaptacions i altres narracions.
Vallverdú i la seva muller durant el sopar del Premi
L’entranyable «Rovelló» ha esdevingut ja un clàssic que Edicions de La Galeraha editat una trentena de vegades en català i ha estat traduïda també al castellà, al basc, al francès, a l’italià i, fins i tot, al rus. El mateix Vallverdú, no sense la seva característica ironia comenta: “Els castellano-lectors en diuen Polvorón, i els bascos de Donosti, Xarpa. Els francesos van decidir-se per argent-viu (Vif-argent), i els italians per Trivella, que vol dir filaberquí. Es un gos amb més noms que un estafador, pobret, tan bon minyó que és”. El títol en rus? Això ja és més difícil de pronunciar!
Pel que fa a guardons, Rovelló ha esdevingut la novel.la infantil més premiada dels últims vint-i-cinc anys. En el moment de ser escrita ja va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres, on també s’hi presentaven, aquell mateix any Joaquim Carbó amb La colla dels deu, Emili Teixidor amb Dídac, Berta i la màquina de lligar boira i Sebastià Sorribas amb Viatge al país dels lacets. Tots ells reeditats moltes vegades i amb tot el carisma dels grans clàssics. A més del Folch i Torres, la novel.la de Vallverdú va obtenir també el premi de la C.C.E.I. el 1970; el «J’aime lire» 1990, a França i el «Bernad Versele», 1991 a Bèlgica. Aquests dos últims premis tenen a més l’alicient de ser atorgats pels propis lectors joves. Milers de nois i noies, tant a França com a Bèlgica, van seleccionar Rovelló com a millor novel.la infantil de l’any.
Rovelló, digui el que digui el seu amo, és un gos universal. Per a molts nens de diverses generacions ha estat el primer gos que els ha arribat a través de la literatura. Un gos que s’ha obert camí entre una munió de lectors, talment com un filaberquí. Potser per això els italians li han posat Trivella.
Pròleg de Joan Triadú
A la primera edició de la novel.la, a l’any 1969, Joan Triadú hi va escriure un pròleg que transcrivim a continuació:
Tens a les mans, lector, un llibre alegre, àgil i de bon llegir. Sembla que la vivacitat del protagonista s’hagi encomanat a totes les pàgines i les hagi convertit en un bellugueig constant i en una música esgrescadora, d’aquelles que fan moure les cames i fan ballar la gent només de sentir-les. Jo també m’he sentit engrescat des que he començat a llegir, i ja no he parat fins a l’acabament.
Això només ho pot aconseguir un bon escriptor, el qual en aquest cas havia de tenir tres condicions: conèixer bé el català, o sigui la seva llengua; estimar la gent que ens envolta, amb tot el que la gent té al seu voltant, com les cases, els pobles, les eines, la terra i la vida que s’hi fa; i agradar-li molt d’explicar coses, amb el goig d’explicar-les i de fer-se entendre. Es veu ben bé, doncs, que Josep Vallverdúles té aquestes condicions. Ho veureu tot seguit, sobretot si ja sabeu una mica de llegir, que vol dir que no us entrebancareu pas quan sortirà una paraula que no sabreu ben bé què significa, sinó que ja us haureu adonat que hi ha un vocabulari al final del llibre que explica moltes paraules i també us haureu adonat que el sentit d’una paraula ens el diuen, moltes vegades, les paraules que formen la frase o tot el tros que llegim, abans i després de la paraula (o sigui el que s’anomena el “context”, és a dir, el text que acompanya la paraula que ens fa falta o que no entenem bé), i que, de moment, si no ens volem aturar i buscar al diccionari o al vocabulari, ja podrem continuar. Però Josep Vallverdú no us ha pas de donar gaire feina, perquè se sap bé l’ofici i no diu mai una cosa per altra ni n’hi posa de més. És un escriptor de Lleida, però no sols de la ciutat, d’aquesta ara ja gran ciutat, capital de la terra ferma, sinó també del camp i dels treballs i la vida de la terra. Dit d’una altra manera: és un home molt instruït, és un professor i un escriptor però alhora toca de peus a terra. Per això aquest llibre del simpàtic Rovelló és un llibre de coses que poden passar, d’aventures que poden ésser reals, i no ens enganya en res.
Va molt bé que llegiu un llibre que digui la veritat. La poesia i la fantasia són veritat si nosaltres volem. El Rovelló, si volem existirà, perquè de fet hi ha gossos com ell i passen coses, als gossos, com les que veureu que li passen al Rovelló. Per això arribem a fer com si fossin nostres les coses que s’empesquen els nostres escriptors, de tan reals com són aquestes coses i per molt inventades que siguin. El llibre et diu la veritat perquè la gent que hi surt no són sinó com la gent que tens al voltant, entre la qual hi ha qui estima els gossos o els respecta, com en Llisot, o qui és esquerp, però en el fons no tant, com la tia Nyera; però hi ha també qui enganya, qui agafa pel coll amb un cordill els gossos o els tanca a les fosques o els posa un morrió. De més a més, el Rovelló, que de primer no sap on va ni coneix cap mal, aprèn de defensar-se, si cal atacant, i fa de gos de cacera i de gos que va pel bosc i caça pel seu compte. És un animalet, una criatura posada en aquest món. No és un nen, perquè un nen esdevindrà un home i sabrà estimar d’una altra manera, com fa el mateix Llisot quan és gran, mentre que el Rovelló serà un gos sempre.
Però a la nostra literatura el Rovelló ja té el seu lloc, perquèJosep Vallverdú, amb el seu treball i divertint-s’hi, n’ha fet un llibre. Ara només cal que et diverteixis tu, com he fet jo, tot i que ja sóc molt lluny de la infància, i que hi pensis després, com un bon record i sempre el retrobaràs, igual com el primer dia, a les mateixes pàgines.
Només volia dir-te això, petit lector: estic content per tu.
Joan Triadú