El llibre ha estat publicat per Edicions de La Magrana
el juliol de 1991
Aquest recull de contes, obra de Josep Maria Aloy, és una invitació a estudiar l’obra de Josep Vallverdú, en aquest cas, 23 contes publicats sobretot a Cavall Fort. Un pròleg d’Isidor Cònsul predisposa als lectors joves a endinsar-se en aquests textos breus.
Aloy dóna pautes perquè els lectors analitzin els ingredients principals de tots aquests contes i acaba el seu text amb aquest comentari:
En resum: els contes de Josep Vallverdú són aquells “trossos de vida” retratats amb emoció i precisió a través dels quals hom pot descobrir una prodigiosa capacitat d’observació, un sentit realista, adornat amb un candorós to humorístic/irònic, amb personatges suggerents -generalment humils i fràgils-, un llenguatge àgil, amb algunes llapissades poètiques i, molt especialment, un fons humanitari que fa que després de la seva lectura, alguna cosa vibri en el lector. Una vibració emocional que condueix inexorablement a la reflexió. Els contes de Vallverdú són generalment una trucada al cor, una exaltació d’allò que és vital i senzill. Més que contes són crits d’humanitat…