Vallverdú president d’Honor del
Primer Congrés de Literatura Infantil i
Juvenil Catalana
(La Seu d’Urgell, 17,18,19 d’octubre de 1997)
( Jaume Fuster, president de l’AELC; Joan Ganyet, alcalde de la Seu i Josep Vallverdú, President d’Honor. Foto: Teresa Sanz)
Amb 175 persones inscrites, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha organitzat el Primer Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, durant tres dies a la Seu d’Urgell. Josep Vallverdú en va ser el President d’Honor.
Les dades i els objectius els donava el comissari del Congrés, Andreu Sotorra: … Tenim un 38% d’escriptors, un 5% d’il.lustradors, un 7% d’editors, un 6% de traductors, un 3% de guionistes, un 11% de bibliotecaris, un 2% de llibreters, un 5% de periodistes en premsa especialitzada, un 13% d’educadors i animadors de la lectura, un 7% de professors universitaris i un 3% d’altres sectors. Entre tots, analitzarem el present i el futur de la literatura infantil i juvenil catalana… Vull agrair a Josep Vallverdú que hagués acceptat de seguida la presidència d’Honor d’aquest I Congrés. Té més mèrit acceptar ser president del primer que no pas del que fa vint-i-cinc. Moltes gràcies per la confiança. A Jaume Fuster, que des de la presidència de l’AELC hagi assumit aquesta iniciativa…
El programa del Congrés ha estat conformat per tres ponències principals:
1) El sector professional implicat en la literatura infantil i juvenil catalana, perTeresa Duran. 2) Tipologia de la literatura infantil i juvenil actual.: per parlar de què i per parlar-ne com?, per Teresa Colomer 3) Projecció social, per Gemma Lluch
I tres Taules de debat: 1) Escriure i il.lustrar per a infants i adolescents, vocació professió? 2) Escriure i il.lustrar per parlar de què? 3) La literatura infantil i juvenil, per a qui i per a què?
La Presentació del Congrés va anar a càrrec del President d’Honor, Josep Vallverdú. Aquestes foren les seves paraules:
Aquests són uns mots de benvinguda i obertura que la generositat dels organitzadors del Congrés han volgut encomanar-me.
En primer lloc, és de justícia, i també un goig, consignar el magnífic escenari que ha estat triat per al Congrés: La Seu d’Urgell. Ciutat que, un cop més, fa honor a la fama de ciutat oberta i acollidora, cal remerciar el seu Consistori i al capdavant l’alcalde, sensible sempre a les manifestacions culturals.
En gràcia a la brevetat, vull només fer dues consideracions, adreçades als congressistes i a tots els interessats en aquestes sessions.
La primera és una constatació: aquest és el primer Congrés, amb perfil de tal, que per a la Literatura Juvenil se celebra en quaranta anys, si prenem com a dates inicials de la represa de l’activitat creadora i editorial els inicis dels anys seixanta, a banda algunes taules rodones i una trobada generalitzada l’any 1981; i en aquestes dècades s’han anat aplegant els equips variats de professionals que intervenen en el nostre àmbit: creadors literaris, creadors artístics, editors, directors de col.leccions, llibreters, bibliotecaris, pedagogs, crítics, famílies, lectors… i, en escassa mesura, els mitjans. Avui el món del llibre infantil i juvenil és una força econòmica, industrial, social i, sobretot, espiritual; i dic això darrer perquè aquests factors humans abans esmentats han treballat en primera línia per a l’enrobustiment de la llengua. No perdem mai de vista aquesta realitat constitutiva d’una força dins el país i siguem-ne orgullosos. Els oblits i mal dissimulats menysteniments no ens faran perdre ni un punt de la nostra energia creadora.
I em semblen dignes d’esment en aquest moment els moviments pedagògics que van treballar per la llengua i les nostres revistes infantils/juvenils, “L’Infantil” i “Cavall Fort”, que tanta de cohesió van portar al sector jove de la nostra societat.
La segona consideració pren forma de desig: en quaranta anys s’han succeït ben bé dues generacions, o tres, implicades en el creixement del nostre sector: penso només en el fet que els més veterans, que depassem les set desenes d’anys d’edat, estiguem convivint amb joves que han il.lustrat o escrit els seus llibres als vint-i-pocs. I penso en els grans canvis que l’edició ha sofert, i en l’entrada en tropell de les tècniques audiovisuals: tot d’innovacions que enriqueixen aquell impuls inicial i la seva continuïtat. Bé, aquest Congrés ens posa en contacte a tots, els veterans i els novells, els qui han vingut de lluny amb els de les comarques més acostades, els pertanyents a un apartat professional amb els d’un altre: podem, còmodament, aprofitar la convivència i, més enllà dels anys passats i de les sessions tècniques d’ara mateix, confiar-nos les nostres il.lusions, els nostres plantejaments, intercanviar receptes i reforçar, en suma, els lligams personals, sempre enriquidors. Aquesta desitjable convivència seria un dels fruits més saborosos del Congrés.
I ara, mainada, a la tasca. Queda inaugurat el Primer Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.