Josep Vallverdú: un bastió a ponent

 Josep Espar i Ticó

(AVUI, 15.10.1983)

Si d’una manera estricta i telegràfica volgués resumir les significació de Josep Vallverdú, se m’ajuntaria immediatament el record de les hores més difícils dels anys cinquanta i seixanta amb la seva influència –no gens reculada en el temps- a la ciutat de l’Alguer. Per això em surt de manera fluïda, planera, gairebé automàtica la idea de Josep Vallverdú-bastió. Bastió, fortalesa, testimoni fidel i permanent. És això, com un bastió de base piramidal, inexpugnable. Un bastió a ponent.

Resseguint els seus incansables passos, fets sempre amb Isabel Arqué –un altre bastió, realment- és fàcil adonar-se que sense Josep Vallverdú i Aixalà, un dels prohoms més significatius sense dubte no ja tan sols de les terres de ponent, sinó de tota la llargària catalana, seria difícil d’explicar-se la història de la resistència espiritual, cultural i nacional d’una llarga època que encara no s’ha clos.

Tres puntals han presidit la singladura de Josep Vallverdú: la formulació clara del fet nacional amb totes les seves matisacions, una actitud conseqüent, i un treball que, acumulat, resulta d’una extensió i una densitat inigualables.

La realitat catalana com a nació, tan diàfana avui, tan emmascarada encara abans d’ahir! Temps difícils, quan ens debatíem entre la incomprensió i el menyspreu. Quan les úniques formulacions assenyades s’havien de cercar a les catacumbes. Temps, per altra part, rics, plens, en certa manera joiosos, quan aquell moviment, el CC, treia el cap per afirmar que no hi ha cap batalla perduda mentre en aquell racó d’esperit on l’home guarda totes les virtualitats no la considera perduda.

Josep Vallverdú, de la lucidesa d’unes formulacions clares passava a l’actitud coherent i irreductible que corresponia. On sempre podíem acudir a cercar l’ajuda necessària, el cop de mà concret, el consell oportú.

Lucidesa, actitud de treball. Amb una vocació més predisposada a l’ensenyament i a la literatura que a la tasca propiament política. Marcant cursos i més cursos d’alumnes que ha fet arrecerar al peu del canó. Posant a l’abast de la gent jove una literatura que mancava. Posant a l’abast de tothom el món comarcal amb precisió i amenitat. Divulgant la nostra història.

Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, Lleida, les Borges Blanques, Puiggròs, l’Alguer… Punts i més punts de referència, on s’ha anat bastint, pas a pas, incansablement, la tasca i la significació que ens porten a retre-li un tan merescut homenatge.