Article de Pep Molist a Faristol, 40 (estiu, 2001):
Josep Vallverdú inicia aquesta novel.la amb un pròleg que aparegué en aquesta mateixa revista, on parla de «la meva Piranos», una illa inventada per l’autor i en la qual ha situat diversos relats, ambientats en diferents moments de la història. Amb aquesta novel.la torna a Piranos, i en aquest cas, al final de l’Edat Mitjana, quan el domini català dela Mediterràniacomença a perdre força.
“El patró Gombau” torna a casa amb el vaixell carregat de persones que fugen de les terres gregues. Enmig del viatge naufraguen i van a parar a Piranos. El que, en un principi, es plantejava com una novel.la d’aventures marítimes més o menys lineal, es gira cap a una lluita per la supervivència en una illa desolada i hi ha diferents “flash-backs” per conèixer el passat i la vida del protagonista.
En aquesta novel.la, com en tantes de Vallverdú, hi tenen un paper preeminent l’aventura, el minuciós treball literari al qual ens té tan poc acostumats la novel.la juvenil actual, i la precisa documentació històrica. Però, per sobre de tot, destaca la descripció de la manera de ser dels personatges: el caràcter noble, valent, just i solidari d’alguns, enfront de l’actitud mesquina, egoista i bruta d’altres. Una novel.la que no decebrà qualsevol bon lector amant de la literatura d’aventures.