Josep Maria Aloy
Regió-7 (8.02.1987)
Quan contemplo les llistes que ofereixen algunes publicacions dels llibres més venuts, comprovo l’obstinada mania de considerar la literatura per a joves com a literatura de segona categoria. Aquesta obstinada i incongruent mania no és res més que una mostra del poc interès i respecte per la narrativa infantil, pels escriptors d’aquesta narrativa i, en definitiva, una manca de respecte per als mateixos lectors, o sigui, la gent jove. De fet, hi ha una manca d’interès pel món infantil a tots nivells. Ser nen sempre ha estat sinònim de no tenir personalitat, ser inconstant, mal educat i poc seriós… a més d’altres coses. I, òbviament, uns sers tan “criatures” no mereixen tampoc massa atenció.
Però, malgrat que els nens no gaudeixen de la consideració que els correspon, i malgrat que a les llistes dels llibres més venuts no hi tinguin cabuda els llibres infantil, la literatura per a la gent jove està vivint uns bons moments d’eufòria i de creativitat òptima. La raó és doble: el públic infantil és un públic addicte als llibres i a la lectura, a pesar del mal exemple del públic adult que llegeix tan poc. I, per una altra banda, hi ha una sèrie de bons escriptors que creuen en aquest públic i senten un gran respecte per a ell.
Josep Vallverdú és un d’aquests escriptors. Amb una vital i convençuda dedicació s’ha lliurat de ple a satisfer aquest públic exigent que ha acollit la seva obra amb gran entusiasme. Josep Vallverdú ha escrit per a aquest públic gairebé un llibre per any i això durant vint-i-sis anys. Ha estat una tasca realitzada amb voluntat i constància, lluny del brogit i dels escarafalls de les llistes. Una tasca molt sovint ingnorada per la crítica literària –per cert, on són els crítics de literatura infantil?- de tal manera que s’ha convertit en l’escriptor més prolífic del nostre temps. Els nombres i les estadístiques diuen que és llegit per més d’un milió de nens i no ens costa gens de creure-ho atès que només del llibre Rovelló se n’han editat ja gairebé 100.000 exemplars.
Quins dels llibres que figuren avui als primers llocs d’aquestes pretensiones llistes han arribat a aquesta xifra? Quants d’aquests llibres han aconseguit una segona edició? I una tercera? Josep Vallverdú és l’autor de Trampa sota les aigües, que ja va per la 16ª edició. Podríem continuar preguntant a quins idiomes han estat traduïts els llibres d’aquestes llistes; al castellà?, al basc? al francès? o potser al rus? Doncs bé: en aquests quatre idiomes, per exemple, s’ha traduït el llibre Rovelló.
I no parlem de premis perquè és un terreny molt llefiscós i, avui, guanyar un premi no vol dir massa res, atesa la gran varietat i abundància existent i el qüestionable rigor d’alguns jurats.Però si guanyar un premi no vol dir res, guanyar-los tots, sí que deu voler dir alguna cosa. Josep Vallverdú no sols els ha guanyats tots, sinó que algun l’ha guanyat dues vegades. (Evidentment l’únic premi que no li han atorgat és el Hans C. Andersen- perquè el Nobel ja sabem que és força incompatible amb el fet de ser català, encara).
Aquest és, doncs, l’escriptor Josep Vallverdú: el respecte a un públic que mereix tota l’atenció i la serietat, el savi disseny de personatges autènticament humans, l’elegància en el lèxic i la correcció en el vocabulari, la sensibilitat i la ironia… i, sobretot, la tossuderia d’escriure per a gent jove, malgrat la ignorància o el silenci de la crítica. Tant se val, perquè allò que sí que està rebent l’escriptor de Puiggròs és la gratificació i l’entusiasme del seu públic, un públic fidel i devot. Si les llistes de llibres més venuts no fan massa justícia a la literatura per a joves, a Josep Vallverdú li fa justícia el seu públic, llegint-lo. Hi ha un acte de justícia més sincer que aquest?