La revista, que edita l’Ateneu Popular de Lleida, dedica el número d’octubre de 1995 a Josep Vallverdú
En el pòrtic d’aquest monogràfic sobre la persona i l’obra de Josep Vallverdú, la revista destaca sobretot el Vallverdú activista cultural. Vallverdú abans de Vallverdú: Josep Vallverdú avant la lettre.
Isidor Cònsul arrenca amb un dels seus habituals textos qualificant Josep Vallverdú d’escriptor tot terreny i fa un recorregut per totes les branques de l’immens arbre que configura tota la seva obra.
Josep Maria Aloy parla de la narrativa per a joves de Josep Vallverdú en un article titulat: És hora de fer balanç.
Josep Vallverdú traductor és el tercer capítol d’aquest monogràfic en el que Josep Maria Aloy parla del reguitzell variat de traduccions al català realitzades per Josep Vallverdú.
Andreu Loncà fa uns Apunts per rellegir Josep Vallverdú, un article que acaba dient: Rellegir Vallverdú i rellegir la tradició ponentina em sembla a hores d’ara una feina apassionant que cal fer. Hi calen moltes intel.ligències i molts braços.
Manuel Lladonosa escriu sobre El mestratge cívic de Josep Vallverdú als seixanta. L’articulista destaca sobretot la fidelitat de l’escriptor a les arrels nacionals, a la renovació i obertura intel.lectual i cultural, a la democràcia parlamentària, al rigor i a la feina ben feta.
Dolors Sistac escriu sobre Vallverdú abans de Vallverdú on parla de la relació d’amistat entre Vallverdú i Enric Farreny.
El monogràfic acaba amb un text del mateix Vallverdú titulat Hoste dels mots. Vallverdú explica com de petitot deia que volia ser maquinista de tren, més endavant fiscal… també explorador… però han prevalgut per damunt de tot, la lectura, l’escriptura, la recitació en veu alta… i acaba dient: Estudiar, guanyar-me la vida, formar una família, ensenyar, passar per diversos quiròfans, canviar de residència, treballar tothora com un esclau, no m’ha llevat mai la convicció d’estar lligat molt íntimament amb les paraules.