La família Vallverdú tria L’Espluga de Francolí com un lloc dels principals a fer la selecció definitiva en el moment de fer-se la casa on anaren a viure el 1988, any de la jubilació tant d’ell com de la Isabel.
«Ens anem fent grans. Van venint una sèrie de reconeixements. Obtens un tipus de premis que no els has buscat, i que són conseqüència d’una llasga tasca, d’una vida ja dilatada com per exemple la Creu de sant Jordi o la condició de l’Escriptor del Mes que es va produir al maig de 1990. Al 1991 intensifico la meva producció. Reprenc la tasca d’escriure originals que havia quedat una mica interrompuda des de l’any 88». Es produeix l’ingrés a l’Institut d’Estudis Catalans.
Des de la jubilació fins ara Vallverdú ha intensificat també la seva col.laboració a la premsa. «A la premsa regional perquè la premsa de Barcelona no sol obrir les portes». La premsa regional vol dir: «La Mañana», de Lleida; «Segre», de Lleida; la revista «Terrall» de Les Borges Blanques; col.labora a la revista «El Francolí» de l’Espluga; a la revista «Ancora» de Sant Feliu de Guíxols; a la revista «Presència» de Girona i a la revista «Ressò» de l’Ateneu de Ponent de Lleida; i un cop a la setmana també al diari de Tarragona».
«En l’actualitat em trobo recollint un material escrit de molt de temps, preparant-ne volums, de conferències, d’assaig i escrivint una o dues novel.letes juvenils a l’any. Realment tinc encara la picoreta que m’impulsa a escriure. Es a dir, mentre hi hagi aquest desig és possible que estigui dins d’un relatiu horitzó de joventut creadora, perquè ja he dit abans que escriure per la canalla rejoveneix en certa manera».