“Viure i escriure” és un dels principis que han dirigit i acompanyat sempre la feina de l’escriptor de Ponent i han estimulat la seva imaginació i creativitat. Vallverdú segueix escrivint i segueix barrinant noves històries. Com un tastaolletes ha volgut girar i capgirar mots en tots els àmbits, cosa que li ha permès oferir una àmplia varietat de lectures per a tots els públics com un recull de poemes: De signe cranc (Pagès, 2009); un Bestiolari (Fil d’Aram, 2010) que tindrà una segona part; també un nou joc de l’Oca: I tiro perquè em toca (Fil d’Aram, 2012); una novel.la sobre la Guerra Civil: Blai Joncar (La Galera, 2009) com també una novel.la juvenil de tall clàssic: Terra de llops (Pagès editors, 2012). Al mateix temps ha seguit escrivint alguns dels seus millors dietaris on exposa la seva visió del món polític, social i cultural del país amb la contundència pròpia de qui té molt per dir encara i molt per reivindicar. Vallverdú no renunciarà a fer-ho mentre tingui la força i la lucidesa que fins ara l’han acompanyat.