Josep Maria Aloy
(Serra d’Or, juliol/agost de 2013)
Parlar deJosep Vallverdúés parlar també de Joaquim Carbó, de Sebastià Sorribas, d’Emili Teixidor, d’Oriol Vergés… per dir-ne només quatre o cinc dels grans. És a dir, és parlar d’un grup molt reduït d’escriptors que van tenir la gosadia d’escriure literatura per a joves en un moment en què infants i joves pràcticament no tenien què llegir i en uns moments en els quals fer això podia suposar tenir problemes ja que una de les principals característiques de l’època -recordem-ho- era la marginació flagrant i visceral del català dins d’un règim dictatorial anomenat franquisme.
Si hagués de posar una data que marqués l’inici del que s’ha anomenat la represa cultural del país, sobretot en el camp del llibre per a joves, aquesta data seria l’any 1960, quan precisament Josep Vallverdú publica la seva primera novel.la d’aventures per a joves, El venedor de peixos (Edit. Miquel Arimany), que va esdevenir el punt de partida i un referent imprescindible a l’hora de parlar de l’evolució de la literatura catalana per a gent jove després de la figura mítica de Folch i Torres, mort el 1950. El venedor de peixos va ser com un tret de sortida enmig d’aquella grisor que es venia arrossegant des de feia temps.
Fou el mateix Vallverdú qui, cinc anys més tard, hi tornava amb una altra novel.la, Trampa sota les aigües, guanyadora del primer premi Joaquim Ruyra. Un any més tard, el 1966, va ser quan Joaquim Carbó publicava la seva primera novel.la La casa sota la sorra, alhora que Sebastià Sorribas s’estrenava també amb El zoo d’en Pitus. El 1967 l’Emili Teixidor publicava El soldat plantat i la cosa ja no va tenir aturador.
Aquella represa cultural va anar acompanyada d’altres esdeveniments d’importància inqüestionable: l’any 1961 apareix la revistaCavall Forton els escriptors esmentats i molts d’altres troben de mica en mica una excel.lent tribuna per col.laborar a la difusió de la llengua i de la literatura en català. O la creació de l’editorialLa Galera, l’any 1963, que fou l’editorial que va permetre la publicació i la difusió d’una gran part d’aquesta nova literatura i, alhora, va ser la impulsora del premi Folch i Torres de novel.les per nois i noies. I encara més: la creació de l’editorial Estela amb la famosa col.lecció “El Nus”, la creació del Premi Joaquim Ruyra i una multitud de nous projectes que han anat convertint el llibre per a infants i joves d’aquest país en una màquina cultural imparable i, durant molts anys, per què no, en un negoci que molts no s’han volgut perdre.
Un gira-sol d’històries per a joves
Josep Vallverdú ha esdevingut un dels escriptors per a gent jove més prolífics del país. La seva obra destinada a aquest públic està formada per una setantena de títols escrits amb una prosa ben elaborada, rica i suggerent.
La seva especialitat és l’aventura i sobretot la novel.la d’acció, però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat –la varietat sempre estimula i rejoveneix, diu Josep Vallverdú. No és estrany, doncs, que Vallverdú hagi tocat totes les tecles possibles, és a dir, tots els temes (aventures, westerns, narracions amb missatge social, amb protagonista animal…) i totes les formes narratives (novel.la, conte, teatre, adaptacions…) i que, com un bon tastaolletes hagi creat un món literari ampli i divers, com una mena de “gira-sol d’històries”, el títol precisament d’un dels seus llibres de contes.
La narrativa juvenil deJosep Vallverdúestà formada doncs pels següents títols:
I. NOVEL:LES
a) D’aventures:
1) amb fons històric:
-Prehistòria: Tres xacals a la ciutat
-Edat antiga: Un cavall contra Roma, La creu dels quatre anells
-Edat mitjana: En Mir l’esquirol, L’espasa i la cançó,
-Segle XVII: Bernat i els bandolers
-Segle XIX: Els amics del vent, L’alcalde Ferrovell
-La Guerra Civil: Blai Joncar
2) amb fons mitològic: El fill de la pluja d’or, El vol del falcó, Mans de bronze, Terra de llops
3) del Far-west: Punta de Fletxa, Lladres de cavalls, Joc d’eixerits
4) d’acció: El venedor de peixos, Trampa sota les aigües, La caravana invisible, Gasan i el lleopard, L’illa groga, El viatge del Dofí Rialler, L’home de gregal, Els genets de la tarda, Honorable fugitiu
b) amb protagonista animal: Rovelló, Saberut i Cua-verd, La conquesta del barri, Aventura al terrat, Xau, el gos nàufrag, Bestiolari
c) amb missatge social: En Roc drapaire, L’home dels gats, Marta i Miquel, Un estrany a l’arca
d) amb elements fantàstics: Els inventors de fantasmes, Les vacances del rellotge, Els convidats del bosc, Nàufrags a l’espai.
II. CONTES: Homes, bèsties i facècies (34 contes); Gira-sol d’històries (10 contes); Contes en òrbita (23 contes)
(La revistaCavall Fortha publicat la majoria d’aquests contes i molts més).
III. TEATRE: La Caputxeta i el Llop, Sant Jordi mata l’aranya.
(La revista Cavall Fort li ha publicat també una vintena d’obres de teatre breu).
IV. ADAPTACIONS: La perla negra, Robinson Crusoe, Aladí i la llàntia meravellosa
V. LLIBRES DE CONEIXEMENTS: Història de Lleida explicada als joves, Llengua Catalana, Nocions de literatura, Història de la literatura catalana
El venedor de peixos: un punt de referència
El venedor de peixos es va convertir, doncs, no sols en el primer text per a joves de Vallverdú sinó que, a més, va suposar el retorn de la novel.la d’aventures. Encara més: El venedor de peixos ha esdevingut també un punt de referència gairebé obligat per a la resta de novel.les d’aventures, incloent-hi les del propi Vallverdú, ja que conté, tot i essent la primera, els ingredients necessaris i imprescindibles de qualsevol bona novel.la d’acció.
Quins són aquests ingredients? N’apunto alguns: la trama, l’ambientació, la temàtica i els personatges. El mestratge de Josep Vallverdú es fa patent ja en aquesta seva primera novel.la amb l’elecció d’una trama, els principals elements de la qual són les peripècies arriscades, el moviment continu, la incertesa dels esdeveniments, la tensió narrativa… elements que també trobem en novel.les posteriors com Trampa sota les aigües (Laia,1965), L’illa groga (Noguer,1986) o El viatge del Dofí Rialler (Cruïlla,1989), entre d’altres.
El mestratge de l’autor és evident també en la seva capacitat per construir escenaris per on hauran de circular els personatges. Aquests escenaris podran ser ben diversos: un petit poble rural a Els genets de la tarda (Columna,1992), el mític Oest a Punta de fletxa (Regió-7,1992), l’antiga Roma a Un cavall contra Roma (La Galera, 1975), etc. Vallverdú mostra una bona capacitat no sols per a crear aquests escenaris sinó també per fer-hi moure els seus personatges.
Quant als temes, l’escriptor de Ponent fa també una abundant exhibició de possibilitats: des del tema policíac –El venedor de peixos (1960)-, fins al món de la mitologia grega –El fill de la pluja d’or (La Galera,1984) o El vol del falcó (La Galera,1885)- passant per novel.les històriques -que van des de la prehistòria en Tres xacals a la ciutat (La Galera,1976), fins a èpoques més modernes amb L’alcalde Ferrovell (La Galera,1981) o Blai Joncar (La Galera, 2009). El tractament de qualsevol d’aquests temes i de molts d’altres -la guerra, l’amor, la violència…- està presentat i treballat amb un gust exquisit.
Finalment, un ingredient cabdal: els protagonistes -els herois- encarregats de superar totes les proves, demostrant unes qualitats sovint immillorables (l’observació, la inquietud, la curiositat, la valentia… i també l’elegància, la tendresa, la sensibilitat…) sempre disposats a demostrar la seva sensació feliç d’iniciativa ininterrompuda d’aventura (com podem llegir a El venedor de peixos). Uns personatges molt sovint joves, capaços d’esdvenir un model d’identificació per al lector. Uns personatges que, com el propi lector, maduren al mateix temps que transcorre l’aventura.
Conscient d’això, Josep Vallverdú presenta una gama de personatges que inviten al lector a participar en tot aquest procés de maduració, sense forçar res, però amb una intencionalitat clara de créixer, d’aprendre i de millorar. Que alguna cosa vibri en el lector un cop llegit el llibre, un cop consumada l’aventura. Sense oblidar però l’objectiu principal de tota novel.la d’aventures: l’enjòlit, l’oportunitat de xalar, el plaer que provoca la seva lectura, i el goig de viure cada moment de la història amb intensitat i passió. Tot plegat, amb un llenguatge precís i ric, elegant i rigorós.
Des d’ El venedor de peixos, doncs, fins a Terra de llops (La Galera, 2012), Josep Vallverdú se’ns mostra no tant com un escriptor per a gent jove sinó com un escriptor de novel.les d’aventura i d’acció. Com un escriptor de literatura majoritària, com a ell li agrada de dir, perquè és una literatura que pot interessar a un ampli sector de gent, malgrat que els consumidors habituals de la qual, per afinitat amb els textos o amb els personatges que els poblen, són els nois i els preadolescents.
El cultiu d’uns valors
La narrativa de Josep Vallverdú és una exaltació d’allò que és vital i senzill. Les seves obres tenen sempre un fons humanitari: crec fermament que dins aquesta biosfera, de tot el que hi ha, el més ric és l’home. I cadascú té coses positives, reconegudes per la llei natural, les lleis religioses i tota mena d’etiquetes. I aquesta riquesa cal transmetre-la (se’n pot dir humanisme) als joves, perquè caldrà que s’enfrontin a la vida amb algun bagatge de robustesa interior.
Fàcilment, doncs, les seves obres constitueixen una reflexió crítica sobre l’home. En altres, hi apareix d’una manera continuada el tema del progrés de l’home, el desenvolupament de la civilització: de molt jovenet ja m’interessava per l’aspecte ‘història de la cultura’, de la Història en majúscula. Tenia deler per saber exactament com tallaven les pedres a la prehistòria, com feien els càlculs els amerindis, l’evolució dels vaixells de vela… Lamento cada dia que el sentit de la tradició, d’una tradició immediata, es perdi, perquè això pot fer persones sense arrels identificables….
Josep Vallverdú ha estat un escriptor repetidament premiat, especialment en el camp de la narrativa per a gent jove on ha esdevingut un dels més guardonats en els últims cinquanta anys, res estrany si mirem tot el que ha fet i tot el que ha escrit. Vallverdú és un dels grans i difícilment serà un autor oblidat. La seva obra és tan atractiva que alguns dels seus títols romandran per sempre. Vallverdú, en el seu norantè aniversari, ha esdevingut ja un nou clàssic, indiscutible, de la literatura catalana per a joves.
Josep Maria Aloy