Tast 2 (Aplec literari al Castell del Remei)
Autors diversos
Il·lustracions d’Esther Sala
Edita: Castell del Remei i Diputació de Lleida (2019)
Presentació
Aquest volum recull els textos que es van llegir en el segon TAST. Aplec literari al Castell del Remei, que es va celebrar el 22 d’abril de 2018.
Els poetes participants van presentar texos inspirats en el Castell del Remei, en un sentit ampli: en la finca, la seva història i la seva gent, el paisatge del que forma part o l’activitat vitivinícola que s’hi du a terme.
Hi trobem, en primer lloc, les aportacions de Josep Vallverdú, padrí d’honor de TAST. A continuació, per ordre alfabètic, els poemes que van preparar especialment per a l’acte els escriptors participants. Tanca el volum elo text que va llegir Manel Montobbio, una evocació del vincle personal de la seva família amb la finca Castell del Remei. Els textos son acompanyats de les il·lustracions que ha realitzat per aquests edició l’arquitecta Esther Sala Bittoun.
Volem oferir un brindis d’agraïment a tots els col·laboradors que han fet possible aquesta publicació.
Poemes
Castell vespral, de Josep Vallverdú
No hi ha temps o hi és tot, qui ens ho diria?
Mandrosos girs de l’aigua en el braçal,
àngel ombra de faune, fantasmal,
xiscle sobtat, paó de fantasia.
Olor de pàmpol i melancolia;
l’avara nit estén l’immens tendal,
l’esperit ha acabat el seu jornal
i s’ha reclòs, el somni s’inicia.
Vora l’estany, Lucil·la, condormida,
llisca pel caminal emboirinat.
Una xibeca fuig espaordida.
El Castell, sentinella murallat,
vetlla la nit, la nit vetlla la vida,
i els segles van teixint l’eternitat.
Feliç i tanmateix… Josep Vallverdú
Em fa feliç avui de retrobar-vos,
host de poetes, i escampar la veu
al vent, com aixequem tantes banderes
i hem obert amatents en esperit,
Alliberem els mots, els donem ales,
i es perden en el cel inabastable,
portals i finestrons de llibertat.
Estic content i, tanmateix no oblido
que, en paral·lel al nostre aplec d’avui,
un altre d’execrable encén Castella,
on nobles innocents són escarnits,
incriminats per foscos Torquemadas,
botxins més que no jutges, putxinel·lis
de l’arnat teatrí de Villa y Corte.
Ombres d’inquisidors, contrafent lleis,
branden atxes entorn de la foguera.
Quin malson és aquest núvol cruel
tothora davant nostre? Travessem-lo
al crit de via fora!, i aquest crit,
en pac de testimoni contundent,
nodreixi el doll de poesia i dolor
que ha presidit el traç dels nostres segles,
car mai no ens fou llegut un altre viure.
Que els poemes onegin com senyeres.
(Poema compost per a la presentació del llibre Tast 1 corresponent a l’edició de l’any 2017 del Tast Aplec literari al Castell del Remei)
Haiku i Tanca del Castell del Remei, d’Eduard Batlle
(Aquesta tanka descriu el Castell):
Les quatre torres
dominen ceps i sèquies,
masos, capçades.
Illot en la mar verda
la nau embarrancada.
Anna al Castell del Remei, Enric Boluda-MHut
Dilluns de Pasqua, Josep Borrell
(Josep Borrell ens transmet la pau que hi ronda…):
Dilluns de Pasqua té un Chateau
voltat de vinyes i una església.
I un estanyol per contemplar
la pau que ronda pels badius
dels farts amants i el ca mastí
Les senyoretes (secret desig d’amor sense remei), Xavier Macià
(En mans de Xavier Macià el Castell pot ser un refugi per a un amor ple d’amor…):
Aquest passeig les omple i les tortura:
el cor somia a cada pas que un dia
hi haurà un demà feliç, sense impostura,
un perfecte futur com una orquídia
i un amor ple d’amor, que eleva i cura.
Passeig de les senyoretes (Carta pòstuma de Maria Escubós a la seva germana), Àngels Marzo
El Castell del Remei en perspectiva, Anton Not
Castell del Remei (1939), Jordi Pàmias
(Al poeta Jordi Pàmias, el Castell li porta records turbulents):
Castell quadrat. Fileres de xiprers.
En la gran quietud de la Plana d’Urgell,
aquella freda tarda de gener
em duia al pensament la neu llunyana
dels cims. Era un silenci que, tot d’una,
punyia com la mort…
Però, com un sanglot en la tarda hivernal,
torna el record de la guerra perduda,
i sentim el retruny d’un polvorí
que va esclatar al celler……
Ara tot és memòria de cendra…
Poetes del vi, Joan Rovira
(L’associació que Joan Rovira fa del vi i la poesia és molt atractiva):
Tancats en llibres de vidre,
segellats amb plom i suro,
poemes de tres quarts de litre
que dormen la nit verda
del celler del castell
mentre es pregunten
qui vindrà a despertar-los…
….
Aquesta és, doncs,
l’ampolla única,
el llibre que només llegiràs
una sola vegada,
allò que et queda a la boca,
a l’ànima, quan s’acaba el vi.
És a dir, el poema.
Castrum Remedii Gravitatorium, d’Àlex Susanna
(També Àlex Susana associa la poesia amb el vi):
És al celler que la vida batega,
és en la seva penombra frescal
que arriba la verema, se’n fa el most
i es rabeja fermentant en les tines
fins heure la gradació cobejada:
llavors, tot és qüestió de temps i fusta,
que el vi vol criança i envelliment
abans de ser plenament ell mateix
Són com tombes de soldats…, Josep M. Sala-Valldaura
(Sala-Valldaura fa també una nova associació: els rengles de la vinya amb les tombes dels soldats):
Són com tombes de soldats
els rengles de la vinya
que les branques oculten
a l’altra banda del camí…
Vinya d’hivern, Jaume Suau
Castell del Remei, Manuel Montobbio
El llibre acaba amb un poema llarg, escrit per l’andorrà
Manuel Montobbio, descendent dels propietaris del Castell i que explica que els primers records que tinc del Castell del Remei en mi són de quan anàvem a dinar els diumenges a casa de la besàvia i de l’àvia, i que els grans sempre bevien vi del Castell del Remei i no hi faltava la camamilla del Castell quan passàvem al saló a prendre el cafè… El poema és llarg i abundant en experiències i records de l’autor que no fan més que confirmar l’interès i l’atractiu d’aquesta excel·lent baluerna: … entre el jo de llavors i el jo d’ara ha passat una vida i alhora no ha passat. Car no passa la vida i el temps al Castell del Remei; ans en ells s’hi queda…
“Tast 2” és una petita joia poètica sobre l’amor al país, a la terra, als sentiments dels habitants dels indrets que descriu, els espais d’un castell emblemàtic.
(Abril, 2019)