En Mir, l’esquirol
Josep Vallverdú
La Galera, 1978
(Premi de la CCEI, 1979)
(Llibre d’interès infantil, 1979 (Ministerio de Cultura)
(Llista d’Honor del Premi H. C. Andersen, 1980)
Article aparegut a la revista Cavall Fort, núm. 385/386 (agost de 1978):
L’altra novetat, dins la col.lecció “Els Grumets de la Galera” és una nova novel.la d’un veterà de la col.lecció, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, ben conegut també, no únicament dels nostres lectors, sinó de tots els nois i les noies que llegeixen en català. Aquesta nova narració de Josep Vallverdú es diu “En Mir, l’esquirol” i se situa així mateix en un marc històric, a l’Edat Mitjana, quan els moros tenien encara prou empenta per a organitzar ràtzies i escomeses contra les valls pirenenques on s’havien refugiat els cristians, però quan els catalans en començaven també a tenir i, dirigits pels comtes que els governaven, baixaven al pla a disputar-lo als sarraïns, a fer-los recular enllà i a repoblar la terra, a bastir-hi cases, monestirs, castells i torres de defensa.
Es difícil d’imaginar-se com era la vida dels nostres avantpassats ara fa cosa de mil anys. Es, potser, amb històries novel.lades com aquesta de Josep Vallverdú, escrites amb un gran coneixement de la realitat històrica, com un pot arribar a fer-se càrrec d’aquelles antigues formes de vida.
En Mir, el protagonista de la novel.la, és un noiet anomenat l’Esquirol, no perquè treballi quan els altres fan vaga, que tot això eren encara fets desconeguts i inimaginables en aquella època, sinó perquè s’enfila pels arbres i salta per les branques com un esquirolet de debò. Un dia entra al monestir i veu uns plecs de pergamins relligats, amb tot de rengles negres, com si fossin corrues de formigues, que els ressegueixen. Què són, allò? Són llibres. En Mir ni n’havia vist mai cap ni en podia sospitar l’existència. Després d’una sèrie de peripècies i aventures, de lluites i de sorpreses, en Mir i el seu pare, que de serfs hauran passat a homes lliures, s’establiran en un mas cedit pel comte, en un indret de la conca de Tremp forjant, així, una anella més de la història de Catalunya. No s’hi val doncs a deixar-se perdre “En Mir, l’esquirol”, que duu a més unes maginífiques il.lustracions de Joan Andreu Vallvé»
Article d’Aurora Díaz-Plaja a la revista Serra d’Or (juliol/agost, 1978):
Ara que ja ha sortit l’edició castellana d’aquesta novel.la, me n’adono que no he parlat encara de la catalana, i això que sóc una autèntica “fan” de Josep Vallverdú, l’escriptor lleidatà que feineja tot l’any en el seu racó rural en pro de la literatura juvenil. I precisament quan, per un d’aquells torts que ens fa el dimoniet de la tipografia, en la Mini-Guia de Lectura del setze de març passat, va desaparèixer el seu nom davant les seves dues novel.les de l’època antiga: “Un cavall contra Roma” i “Tres xacals a la ciutat”. Sort que “Bernat i els bandolers” i “En Mir, l’esquirol” no surten orfes del nom de l’autor.
Aquesta narració té per escenari la Catalunya del temps dels sarrains. En Mir, l’adolescent protagonista, trempat i bellugadís, com indica el seu sobrenom, arribarà a infiltrar-se en terres dominades pels cabdills àrabs i ajudarà a rescatar els catalans segrestats. Està molt ben descrit l’ambient que envolta les aventures en aquell segle, i el contacte d’en Mir amb els monjos que llegeixen el llatí. Les il.lustracions de Joan A. Vallvé són també ben ambientades. un llibre rodó dins la col.lecció juvenil degana, “Els Grumets de la Galera”.
-Comentari d’Aurora Díaz Plaja a Serra d’Or (febrer del 1981):
Josep Vallverdú va recollir a Praga el diploma acreditatiu de la inserció del seu llibre “En Mir, l’esquirol” a la Llista d’Honor que el jurat del Premi Andersen estableix cada dos anys.
Es la primera vegada que hi figura un llibre en català. “En Mir, l’esquirol”, doncs, ha triomfat internacionalment.