data: 28 d’abril del 2006
El dia 28 d’abril de 2006 Josep Vallverdú, amb la Isabel, va visitar l’Escola Flama de Manresa i va rebre l’agraïment i la calidesa de tots els nois i noies de l’Escola.
Al butlletí de l’Escola Flama d’aquest estiu s’hi publica una petita crònica d’aquesta visita:
Senyor Vallverdú: puc fer-li un petó?
M’han demanat que faci una petita valoració de la visita de l’escriptor Josep Vallverdú a l’Escola ja que vaig tenir el privilegi d’acompanyar-lo en tots els actes que li van organitzar totes les classes des dels més petits fins als de sisè i no podria resumir-ho millor que amb la pregunta ingènua i tendra que li va fer una nena de P3 quan, tota seriosa, es va dirigir al veterà escriptor i li la va demanar si li podia fer un petó.
No va ser l’única intervenció atrevida i espontània. Una noia de 6è, més múrria, va demanar-li si havia tingut més d’una dona. Tant l’una com l’altra i molts comentaris més que es van anar sentint durant tot el dia mostren l’interès i fins i tot la veneració dels nois i noies per la persona de Josep Vallverdú. L’equip de mestres va estar a l’alçada de la festa i algunes no podien evitar expressions apassionades davant l’excepcionalitat de l’esdeveniment. Cal dir que Josep Vallverdú té vuitanta dos anys i no acostuma ja a visitar escoles. No es estrany doncs que l’expectació fos considerable i la seva visita alterés el ritme habitual de l’escola.
Els actes que van protagonitzar els diversos grups –quatre en total- eren el resultat final d’haver preparat, treballat i llegit abans diverses obres d’aquest escriptor i la trobada amb ell venia a ser com la prova final on tots aprofitaren per ensenyar-li el que havien fet i per preguntar-li tot allò que desitjaven saber tant de la seva obra com de la seva persona. I Vallverdú, amb la seva lucidesa habitual i bon sentit de l’humor, satisfeia l’interès dels joves lectors explicant-los anècdotes i signant-los alguns llibres.
Vaig observar també com alguns dels més petits quan s’acomiadaven d’ell el tocaven com si volguessin comprovar que aquella persona que havia escrit el Rovelló o aquells contes sobre gats o sobre un noguer gegant o sobre un colom i un llangardaix… era una persona de carn i ossos com ells… Una nena sortia dient convençuda que de gran voldria ser escriptora. Una prova també del carisma i de la calidesa que Josep Vallverdú va deixar a l’Escola.
Josep Maria Aloy.
