Saberut i Cua-verd
Josep Vallverdú
La Galera, 1982
(“Premio Nacional” Ministerio de Cultura)
(Llista d’Honor del Premi CCEI, 1983
J. Vallverdú, premi estatal de literatura infantil.
L’escriptor Josep Vallverdú ha estat notícia permanent durant aquests dos últims mesos. El 16 d’octubre, amb motiu de les Festes Fabra, un grup d’entitats i un grapat de joves escolars li retien un homenatge a Lleida. I, per altra part, ara acaba de guanyar el “Premio Nacional de Literatura Infantil” per la seva obra Saberut i Cua-verd. Aquest premi, dotat amb sis-centes mil pessetes, és el millor guardó que ofereix el Ministerio de Cultura, anualment a un llibre infantil.
Josep Vallverdú, conegut sobretot per la seva tasca de creació d’obres literàries destinades als nois i noies, va començar a escriure cap als anys seixanta, quan escriure en català era cosa d’un grup més aviat “d’eixelebrats i ceballuts”. Ara, just quan acaba de complir els seixanta anys, el senyor Vallverdú gaudeix d’un reguitzell impressionant de premis. És l’hora de recollir el fruit sembrat curosament i amb tossuderia. És el premi a la fidelitat. La consagració definitiva de l’escriptor, no sols a la seva terra, sinó a tot l’Estat. Seria just, ara, “seleccionar-lo” com a candidat al Premi Internacional H.C. Andersen –que ve a ser el Nobel de literatura infantil. Seria més que just i ho reclamem.
Saberut i Cua-verd és la història d’una tendra amistat. Un diàleg entre un colom jove, vanitós i presumit i un llangardaix vell i pacífic. Tan bon punt “es fan amics” inicien un seguit de converses on sortiran a lluir temes ben diversos referents a la vida dels homes. Les dues bestioles “passen revista” a aquests éssers una mica ganàpies i sovint estrambòtics que tan aviat es discuteixen i fan la “guerra entre germans”, com són capaços de ser comprensius i agraïts. La intencionalitat de l’autor és clara i força contundent: fer una anàlisi, més o menys crítica, de l’home, amb els seus defectes i virtuts. L’amistat, el refús dels diners, la supèrbia, la mentida, la destrucció de la natura… són tractats amb la gràcia habitual de l’autor: ironia, finesa i humor. Una lliçó molt oportuna per als temps que vivim. Una història agradable i emotiva, capaç de delectar no sols la mainada.
Article publicat al diari REGIÓ-7 el 4 de desembre de 1983 amb el títol: J. Vallverdú, premi estatal de literatura infantil.