Article de Josep Maria Aloy a la revista Guix (gener de 1992): “Punta de fletxa, novel.la per entregues”:
…La narració Punta de fletxa és una aventura trepidant. Com qualsevol novel.la d’aventures, té uns ingredients indispensables. D’una banda, un personatge central, l’heroi, un jove ardit a qui anomenen “Punta de fletxa”. De l’altra, un escenari exòtic on es desenvolupa l’acció, en aquest cas el salvatge Oest americà.
Punta de fletxa és també una aventura iniciàtica, com la majoria de les novel.les d’aventures, és a dir, una narració que conté un viatge com a argument. Es tracta d’un altre ingredient important: un viatge a la recerca d’allò desconegut. La novel.la és doncs la crònica de les peripècies que ocorren al protagonista en el seu camí cap a la maduresa i cap a la seva llibertat i, per tant, cap a la recerca de la seva identitat.
Punta de fletxa és un “western” que conté tots els elements típics d’aquest gènere: una tribu de pell-roges, un xèrif que no vol maldecaps, l’esperit de revenja, la pipa de la pau, l’arc i la força del braç, la pols que aixequen les batusses i rebolcades sota un sol de justícia, una mina abandonada en perill d’esfondrament… i, per damunt de tot, el protagonista, jove i valent, que creix i madura superant els obstacles i la incertesa, la por i la desgana. Un protagonista que “sap treure resultats positius de tota situació adversa i sent l’orgull dels qui no es dobleguen”, però també un jove capaç d’enamorar-se “com la força d’una flama”.
A través de la narració, el lector serà progressivament captivat per aquest protagonista i s’hi sentirà identificat talment com si fos ell mateix el jove valent de la novel.la. I és aquí probablement on millor s’observa el domini de la narració que demostra J.Vallverdú: en el fet d’arrossegar el lector fins a fer-lo vibrar conjuntament amb el protagonista. I si el lector i el protagonista vibren junts, també és probable que creixin junts i madurin a través de tota la història, a través d’aquest viatge trepidant.
Vallverdú ofereix una novel.la completa, amb un vocabulari exquisit i amb les dosis habituals d’humor, ironia i emoció. En definitiva, ha creat una història que manté en tot moment l’encant de l’aventura…»