Article de Josep Maria Aloy: No gens fàcil, capità!, publicat al diari REGIÓ-7 (13.03.1994):
Josep Vallverdú acaba de publicar a la col.lecció «El Vaixell de Vapor», d’editorial Cruïlla, «Silenci, capità!», la novel.la número trenta de la seva prolífica obra per a lectors joves. Des d’ «El venedor de peixos» de l’any 1960 fins ara hem pogut observar com a través d’aquesta trentena de narracions Vallverdú ha ofert, als seus fidels lectors, gairebé de tot: històries sobre animals, aventures amb més o menys acció, novel.les amb fons històric, novel.les amb fons humanitari, també sobre temes mitològics i d’altres desenvolupades en escenaris del més clàssic far-west.
En les últimes obres, però, l’autor sembla interessar-se més per les actituds i els comportaments dels seus protagonistes. Més que el tema, allò que és objecte d’una acurada anàlisi és el creixement personal del protagonista i la seva maduració a base, sobretot, de saber mirar la vida amb un sentit crític i constructiu. Això li ha permès, a Vallverdú, de parlar de temes com el coratge («Punta de fletxa», 1991), la fidelitat («Lladres de cavalls», 1992), la violència («Els genets de la tarda», 1992), l’amor i l’enamorament («L’home de gregal», 1992), l’ecologia («Un estrany a l’arca», 1992)… tot plegat a través d’uns personatges que han deixat de ser herois i han passat a ser gent corrent no sempre guanyadors i que, com diu l’autor, «tendeixen a relativitzar les gestes i a viure més a la manera de la gent del carrer».
Una predilecció per l’antiheroi
«Silenci, capità!» s’inscriu en aquest esquema de novel.la d’acció tipificada a través d’un anti-heroi, el tinent Laurent, que viurà una sèrie d’aventures que el posaran a prova, «mentre el fan madurar en les seves apreciacions de les valors que havia tingut per molt elevades, les quals, sense que ara els negui cap dignitat, ell veu amb una llum més crítica, llum que al capdavall el conduirà a l’abandonament d’uns esquemes». El coratge de canviar és allò que es proposa de contar l’autor de la novel.la que manifesta trobar-se a gust en companyia dels antiherois «o, si més no, descrivint situacions i conflictes que no requereixen de l’èpica, i potser si d’un realisme irònic».
En un moment en què les nostres vides, i les dels nostres joves, estan bombardejades per herois de dubtós procedir i d’influències no massa beneficioses, cal agrair la publicació de novel.les com «Silenci, capità!» perquè a part del plaer que suposa la seva lectura saben aportar aquells valors positius que molts donen ja per oblidats o aparcats en el brogit i la dispersió de la vida moderna.
«No he perdut encara -diu Josep Vallverdú- l’esperança que algú, algun dia, descobreixi, en llibres de la mateixa intenció desmitificadora, el que hi ha de possibilitats educatives i de formació de ciutadans en aquests temes que fugen de la plàcida bomhomia de les històries hipnòtiques i s’endinsen en les contradiccions que tohora brollen arreu de la nostra vida quotidiana».
En «Silenci, capità» l’autor fa moure el protagonista entre la necessitat de ser lliure i «de poder decidir de tirar cap a la dreta o cap a l’esquerra» o de ser fidel a una estructura jeràrquica però corrupta i degenerada. Es a dir: de ser un oficial ben reconegut però servint una causa fosca i sense escrúpols o ser el darrer dels mariners en un vaixell desconegut però sentint-se lliure i, per tant, feliç. No gens fàcil, capità!