Article de Josep Maria Aloy publicat a Escola Catalana (juliol/setembre, 2004)
Amb la novel.la Les raons de Divendres, l’escriptor Josep Vallverdú fa un dels excercicis que més li agraden: aprofitar un personatge literari i perllongar-li la vida de ficció i, sobretot, oferir-ne una altra visió diferent a la que el lector ja coneix. Es tracta, com ell mateix reconeix d’una transgressió profitosa, d’un exercici estimulant i, també, d’una gosadia quasi d’adolescent. Aquest exercici ja el va fer en la novel.la juvenil El viatge del Dofí Rialler del 1991, on imaginava Jim Hawkins, de L’Illa del tresor, arribat a adult i esdevingut navilier, el qual, en casar-se, proposa a la seva dona de fer una nova singladura fins a la famosa illa, indret que no havia revisitat mai… Aquí dóna un tomb de rosca més i recrea la relació que van tenir Robinson i Divendres, però des de les informacions que el mateix Divendres va deixar escrites i que no es corresponen, ni de bon tros amb la que ens va oferir Defoe.
Es tracta d’una història molt suggerent i atractiva, d’un Vallverdú amb vuitanta anys extremadament lúcid i prolífic –l’any 2003 va publicar també Primi quatre estrelles, La presó de Lleida i El silenci i la pedra…- i d’un Vallverdú que és un mestre en l’art de narrar i que és capaç de crear, amb tres personatges, una història original, escrita amb el nivell literari habitual en ell i amb un tractament dels personatges tan impecable com contundent, sense cap concessió a la simplicitat.
Destaco en altres elements, el tractament de les relacions sexuals de dos dels tres protagonistes, que Vallverdú, escriptor per a lectors més joves, no havia considerat necessari fins ara en les seves novel.les i, en canvi, aquí en dóna una descripció tant detallada en alguns aspectes com apassionada i sensual. I, en segon lloc, els missatges, constants i intermitents, a favor de la llibertat, la dignitat i contra l’esclavitud i l’autoritarisme, molt oportuns als temps en què vivim.