Los Goigs a llaor del Gloriós Sant Clandestí
Josep Vallverdú
Imprempta Martí. Les Borges Blanques, 1970
… Sant Clandestí no ha existit mai, però era una possible, plausible i pertinent advocació per a la vida dels catalans en aquell fosc període de racionament, consignes, presons i repressió. Vaig fer una edició molt limitada dels Goigs, a la impremta Martí de les Borges Blanques, anys després. Els Amics dels Goigs de Barcelona devien llegir al cap d’uns quants anys la notícia de l’edició particular i me’n van demanar una còpia, molt possiblement per poder-la exhibir, peça única, dins la seva valuosa col.lecció de tots els sants haguts i per haver.
Transcric una mostra de l’arrencada dels Goigs, el començament:
Vos que en coses amagades
fóreu sempre bon padrí
guardeu-nos de maltempsades
Gloriós Sant Clandestí.
Vostre culte tingué inici
en remota antiguitat
i avui dia és el desfici
de la catalanitat.
Com que en aquest món, si bades
ja ets rojo-separatí
guardeu-nos de maltempsades
Gloriós Sant Clandestí… etc.
Els Goigs estampats a can Martí, de les Borges Blanques, porten l’orla corresponent, composta amb figures de conspiradors, policies, àngels, trabucs, multicopistes, porres i garrots, tot dibuixat magistralment i engrescadament per l’escultor Manel Cusachs, de Mataró, un amic de pedra picada, mai més ben dit…
(Josep Vallverdú, Pelegrí dels Mots. Lleida: I.E.I., 2007. Pàgina 153)