La germana de la núvia i altres relats
Josep Vallverdú
Pagès editors, 2008
Aquest recull conté diversos relats inèdits i alguns apareguts en revistes o en ocasionals publicacions. Als primers relats recupero el personatge d’en Bastos, un marí creat per mi en un volum anterior. Aquests relats són: La germana de la núvia, El Visitador, La ciutat dels planys, El senyor de Ranwoch i El Santa Brígida. La Reina del Llac em fou suggerida per una notícia de la BBC sobre la construcció d’un “monstre” artificial; Les quatre i cinc és l’ampliació i estructuració d’un argument de film original que ha portat a audiovisual (DVD) Ramon Monfà, el 2007.
Mots de Josep Vallverdú en la presentació del volum de relats a Lleida el 18 de desembre de 2008:
El que haig de dir no és nou; tinc tendència a mostrar-me com un autor de registre variat, però diria que fonamentalment sóc un narrador, un narrador que de vegades comenta, de vegades fa crítica; tanmateix, una cosa és ferma i immutable; sempre s’endevina la vena narrativa en qualsevol dels meus textos, fins en els poètics.
Quan miro el món envoltant hi solc veure seqüències: el vol d’un ocell em dispara l’ànsia d’endevinar on anirà a ajocar-se o posar-se; veure una persona que pasa pel carrer m’empeny a inventar-me una vida per a aquell desconegut o desconeguda. Per això parlava de seqüències, de desenvolupament d’una acció inicial. De vegades he acompanyat algun parent o amic a la parada de l’autocar que havia d’abordar. I l’he vist asseure’s al costat d’un altre viatger. Immediatament he fet d’aquell viatger, perfectament desconegut, un personatge de novel.la. O m’he imaginat a mi mateix emprenent de sobte un viatge a enlloc, enfilat en aquell autobús, el qual des que engega no pot parar, té una marxa indeturable i ens mena fatalment a un desenllaç que no pot ser satisfactori… o potser un estrany miracle, un bucle en l’espai, ens resoldrà la situació, o un dels viatgers, amb poders mentals sobrehumans, ordena el motor que es posi en punt mort. i quan volem regraciar-lo no el podem trobar, s’ha fet fonedís.
No sovintejo, però, la fantasia. La imaginació la faig servir per trenar un discurs narratiu generalment de to realista, amb persones de sang i carn, molt sovint grises, les quals viuen un episodi que els sotsobra i els capgira la vida, si més no mentre dura el relat.
Aleshores, les històries resultants, si anaven carregades d’una elaboració literària preciosista, perdrien potser impacte, i és per evitar això que miro d’escriure-les amb un llenguatge directe i entenedor per un públic majoritari. Alguns dels relats demanen un poc més d’elaboració i tria lingüística, però majoritàriament no. És literatura d’evasió, i com que tinc una merescuda etiqueta de narrador d’aventura, cap lector, advertit com queda des d’ara, no pot, acabada la lectura, reclamar-me que vagi haver elaborat el plat de forma més elitista.
Les històries que configuren el volum que avui presentem estan escrites perquè el lector les trobi interessants, el distreguin, l’atreguin, l’entretinguin, l’intriguin, el descarreguin de cabòries, l’excitin i de tant en tant li arrenquin un somriure… o un badall, que també. Són moltes pretensions, aparentment, però poden incloure’s en una de sola: que el lector pensi “mira, l’autor d’aquest llibre no sembla un bufat”.
Els autors anglosaxons, preferentment nordamericans, han aconseguit eficaços resultats amb històries realistes, de vegades retrats de classes socials, per aquest procediment, que és també l’utilitzat pels argumentistes de cinema. Jo mateix no tindria cap dificultat, si m’era demanat, a transformar aquestes històries literals en textos per a imatges, vull dir en guions cinematogràfics o de Televisió. I si algú de vostès és productor, ja sap on pot trobar-me. Només cal que la seva tarja de visita sigui un contracte prou sucós.
Josep Vallverdú, el contista retrobat (Pròleg de Xavier Macià)