L’obra completa Infantil i Juvenil de Josep Vallverdú
Obra Completa (Volums I-XIV). Editorial La Galera,
Barcelona, 1995-2001.
Josep Maria Monill en el seu article «Breu notícia de Josep Vallverdú a Balaguer», publicat a la Miscel.lània. Homenatge a Josep Vallverdú (Lleida: Institut d’ Estudis Ilerdencs, 1987) recorda que Josep Espar i Ticó al mes d’octubre de 1956 li feia arribar una nota breu que deia: «A l’Institut Laboral de Balaguer ha vingut un nou professor, el seu nom és Josep Vallverdú i Aixalà, hi podeu confiar plenament, cal establir-hi contacte». D’aquesta nota, gairebé telegràfica, aviat farà cinquanta anys. Josep Maria Monill i tots els qui al seu darrera hem tingut la sort d’establir contacte amb Josep Vallverdú hem descobert no sols que hi podem confiar plenament sinó també quin és el poder de seducció de l’escriptor. A uns els han captivat es seves qualitats com a persona, a d’altres la seva obra, sòlida i suggestiva, i encara a uns quants més, entre els quals em compto, les dues coses alhora.
Individualista al servei de la col.lectivitat, solitari però gens insolidari, emotiu i sensible, Josep Vallverdú va escriure un poema als dotze anys i als tretze uns «Pastorets» que ell mateix va il.lustrar. Home de moltes residències, -«no m’he quedat mai enlloc», confessa- però a tot arreu per on ha passat ha deixat marca. Ha residit molt de temps a Puiggròs, comarca de Les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espesa, «una boira -com diu ell- insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil».
Durant molt de temps s’ha dedicat a la docència, tot i que no li agradava massa donar classes. Els seus alumnes, però, l’admiraven i el continuen admirant. Se sent feliç sobretot en un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment. Se sent més feliç encara si pot escriure i, sobretot, novel.la per a gent jove. Té una gran dèria per publicar. Tan sols a La Galera, a la col.lecció «Els Grumets», hi té més de vint títols que sumen més d’un centenar d’edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja vint en català i està traduït a més a l’italià, al francès, al basc, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil més premiat a Catalunya durant els últims trenta anys. «No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la trascendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat».
Ha guanyat multitud de premis i de reconeixements i ha estat candidat al premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. S’ha convertit en un autor «capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda» -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses. Isidor Cònsul el defineix com a «escriptor tot terreny» per la diversitat i varietat de la seva obra. Però Vallverdú és, per damunt de tot, un dels escriptors per a gent jove més prolífics del país. La seva obra destinada a aquest públic està formada per mig centenar de títols escrits amb una prosa ben elaborada, rica i suggerent. De l’arbre literari, agraït i fruitós, aquest vessant narratiu ha esdevingut potser la branca més esponerosa. Es tracta, si més no, del vessant literari més reconegut i guardonat no sols a Catalunya sinó arreu d’Europa, per la qual cosa no dubto que serà considerat -al costat de Josep Maria Folch i Torres- el clàssic per a joves més prolífic i rellevant del país.
La seva especialitat és l’aventura i sobretot la novel.la d’acció. Però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat -«la varietat sempre estimula i rejoveneix», diu Josep Vallverdú-. No és estrany, doncs, que hagi tocat totes les tecles possibles, és a dir, tots els temes (aventures, westerns, narracions amb missatge social, amb protagonista animal…) i totes les formes narratives (novel.la, conte, teatre, adaptacions…) i que, com un bon tastaolletes hagi creat un món literari ampli i divers, com una mena de «gira-sol d’històries», el títol precisament d’un dels seus llibres de contes.
És el crític Francesc Boada qui ha parlat del «fenomen Vallverdú» i ja és el moment de determinar-ne el seu abast: si al gruix format per quaranta-set novel.les hi afegim el conjunt de contes -més de setanta-, les obres de teatre -una vintena- i altres escrits dispersos, ens trobem davant d’una obra infantil i juvenil que voreja les sis mil pàgines i que per la quantitat i la qualitat situen l’escriptor en un lloc destacat i preferent en el món del llibre per a gent jove i el converteixen en punt de referència obligat i indispensable.
Conscients de la magnitud del fenomen, Edicions de La Galera i Enciclopèdia Catalana -amb una generosa col.laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs- van proposar-se de dur a efecte la publicació de la «Biblioteca Josep Vallverdú» que agrupa tota la producció infantil i juvenil esmentada. Aquesta Obra Completa consta, ara com ara, de catorze volums cada un dels quals reuneix normalment tres títols. Els volums han estat ordenats d’acord amb una distribució per temes o per allò que em podríem dir “l’aire que s’hi respira” -una expressió molt vallverduniana- tot i que no sempre és així ja que sovint molts d’aquests temes cavalquen entre si o es complementen o s’ alternen en una harmonia natural i genuïna. En aquests moments, Vallverdú, que continua escrivint i publicant, té nou llibres nous que poden conformar tres volums més d’aquesta Obra Completa, que passaria doncs a tenir disset volums.
El primer volum obre la col.lecció amb una sintesi biogràfica de l’autor i un estudi de la seva obra. Cada volum està prologat per un especialista en literatura per a joves o per un escriptor de prestigi. Maria Angels Anglada i Agustí Alcoberro són els prologuistes dels dos primers volums. Els segueixen: Emili Teixidor, Oriol Vergés,, Gabriel Janer Manila, Teresa Duran, Pep Coll, Andreu Sotorra, Maria Barbal, Joaquim Carbó, Maria Àngels Gardella, Isidor Cònsul i Albert Jané. Són volums editats amb una excel.lent qualitat, amb disseny i maquetació de Claret Serrahima i el conjunt ha esdevingut sens cap mena de dubte un regal excepcional i de gran dignitat.
Molt pocs són els escriptors que s’han guanyat la possibilitat d’una Obra Completa i menys en el camp de la literatura infantil i juvenil. Més pocs encara han pogut gaudir en vida d’un projecte tan gratificant i ambiciós. Josep Vallverdú ha trencat tots els esquemes possibles en un camp on és difícil excel.lir.
El professor Xavier Macià va dir, molt encertament, en una de les moltes presentacions d’aquest important projecte editorial, que la publicació de l’Obra Completa de Josep Vallverdú era una victòria contra el silenci. Jo diria que és una victòria contra més d’un silenci. En primer lloc contra el silenci que en una primera etapa va haver de suportar una literatura escrita en català. Contra el silenci que han hagut de suportar autors perifèrics pel fet de treballar lluny dels focs d’artifici de la capital. I, finalment, contra el silenci al qual encara ara està sotmesa una literatura per a joves, molt sovint considerada una literatura menor.
L’obra de Josep Vallverdú és sens dubte un dels més grans patrimonis literaris que els joves del nostre país, privilegiats, poden assaborir. Una obra escrita amb mots ben articulats, amb històries ben trenades però sobretot amb la presència d’uns valors que han esdevingut i continuaran esdevenint un fort referent per als joves d’avui i de demà, quan cansats ja de tenir-ho tot -o potser de no tenir res- tindran l’oportunitat de fruir sempre d’unes emocions i d’uns sentiments que no dubto que els ajudaran a créixer amb empenta i plenitud.
Josep Maria Aloy / juliol de 2004
Revista del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, 123 (desembre, 2004)