El vent dels animals
(Rovelló, Aventura al terrat, Saberut i Cua-verd, La conquesta del barri, Un estrany a l’Arca)
La Galera, 1999
Pròleg de Maria Barbal
El vent dels animals
Si una persona que ja ha passat l’adolescència comença la lectura d’alguna de les narracions d’aquest volum, s’adonarà que no pot deixar de llegir-la perquè hi ha quedat envescat. Potser s’estranyarà que això li esdevingui amb un llibre catalogat de juvenil. Després d’haver-les llegit totes, jo puc oferir-li el meu punt de vista. Les obres de Josep Vallverdú em semblen apassionants per a persones de qualsevol edat, perquè la seva és una literatura sense adjectius, aquella de bona llei, de la qual cap lector no quedarà defraudat i, segons com sigui de fina la seva sensibilitat i d’amatent la seva atenció, hi descobrirà matisos que un altre lector ha passat per alt. Són llibres dels quals es poden obtenir diverses lectures i, tinguem l’edat que tinguem, en traurem unes estones captivadores que ens empenyeran a retornar als llibres per pur plaer.
Vallverdú escriu de forma directa, hi ha saviesa i experiència en els seus arguments i en el dibuix dels personatges, tant si es tracta d’un noi com d’un animal, i no diguem dels escenaris, des de carrers asfaltats de la ciutat fins a tota la varietat dels paisatges naturals. Sap de què parla. Direm, per resumir, que l’autor s’expressa amb autoritat, aquella qualitat que no té res a veure amb la rigidesa. La seva prosa avança planera i majestuosa ensems. L’entenem perfectament, tot i la riquesa del seu llenguatge.
