Pregoner de Ponent
Josep Vallverdú
Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1982
… Per un atzar, l’any 1981 m’he trobat amb l’encàrrec de preparar i pronunciar tres pregons. I tots ells entre abril i maig, com una erupció de primavera. El text dels tres pregons figura en aquest volum. Són: el Pregó de l’oli, el Pregó de la Festa Major de Lleida i el Pregó del Centre Comarcal Lleidatà.
Pròleg a Pregoner de Ponent, de J.Vallverdú. Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1982. Antoni Bergós
Estem vivint uns moments en els quals empeny l’exigència d’exterioritzar una personalitat individual I col.lectiva que hom ha volgut ofegar.
L’estrall hauria estat possiblement pitjor si en la quasi totalitat dels pobles de la nostra terra no hi hagués hagut aquell home qualificat que, en preguntar hom a qualsevol pobletà sobre quelcom que pogués interesser.nos, indefectiblement se’ns responia: “això us ho dirà en tal: ell ho sap tot”. La tal persona no sempre anava vinculada a un home culte: topaves fins i tot amb persones de mínims coneixements, però ben arrelades a la terra, persones que amb un aiguabarreig multicolor entrellaçaven anècdotes de filosofia barata recolzada en dites populars i refranys, amb guspires històriques desplaçades però que, tot ben garbellat, si ho sabies destriar, et presentava l’ànima d’aquell llogarret, poble o ciutat.
Aliens a l’erudició, la majoria de les vegades t’oferien un tros de vida d’un primitivisme alliçonador.
En els moments actuals en què s’inicia un poruc recobrament, creiem que seria d’una gran eficàcia, que els doctes encarregats de coordinar esforços per fer més fàcil i ràpida, i menys dolorosa, aquesta recuperació que ens cal abrivar per tal de fer-nos dignes de la col.lectivitat que integrem, facilitessin als qui ens han de seguir una tasca menys defensiva per abocar tots els esforços a una de més rellevant operància.