Josep M. Figueres
(AVUI, 12.11.1978)
Arran de la inauguració de la primera exposició de poesia visual a Lleida aparegueren totes les forces de la cultura viva. Així Josep Vallverdú sortí del seu clos solitari comarcal d’un poble veí, del qual no val a dir el nom, per saludar el seu bon amic Guillem i veure, és clar, la darrera producció visual del poeta d’Agramunt.
És autor de més de trenta llibres, sobretot centrats en una temàtica juvenil i lleidatana. De la seva important producció bibliogràfica no podem deixar passar el conjunt de volums fets amb l’estimat i malaguanyat Ton Sirera sobre les comarques catalanes, que sota el títol de Catalunya Visió aplegaran una ferma simbiosi entre text i fotografia d’aquesta terra a la qual tan fidel és el nostre escriptor. Altres llibres són Els rius de Lleida (Destino), Viatge entorn de Lleida… i no citem els estrictament infantils i juvenils per no carregar-nos amb una tirallonga de títols.
-Viure a les comarques pot ser viure en pau o viure en felicitat, o d’altra banda viure desinformat o marginat. Com es troba un escriptor amb la solitud no humana sinó de fets literaris, culturals…
-Viure enmig del camp, a la ruralia, en un racó apartat, té avantatges i inconvenients: depèn també de la mena d’activitat i fins del tarannà de l’escriptor. Pot ser un home molt apartat, com jo, o pot insistir a ser present, de forma física, en actes culturals, medis intel.lectuals i artístics.
-Però, digue’m alguna cosa de positiu de les ciutats.
-No vaig quasi mai a la ciutat, ni a Lleida ni a Barcelona: en tot cas no pas per pròpia voluntat. Això m’obliga a renunciar a espectacles, conferències, i contactes a nivell de conversa viva; en contrapartida tinc abundosa premsa, d’aquí i de l’estranger, i sostinc densa correspondència. Avorreixo viatjar, que trobo sempre incòmode; i em resulta humiliant la ciutat. Fa nou anys que vaig abandonar la ciutat, renunciant fins i tot a les meves classes universitàries.
.Malgrat la manca d’espai, per analitzar amb profunditat les teves motivacions i poder fer una autoanàlisi de la pròpia obra, què pots dir d’aquesta extensa producció que has fet?
-He publicat trenta-cinc o trenta-sis volums dels quals només uns deu o onze són plantejats per mi, la resta són encàrrecs. Si hagués jugat més fort, continuant la tasca de traductor, en la qual durant uns anys vaig estar afermat, potser hauria estat un ple professional, però no he jugat fort, he volgut conservar el jornal de la docència –i per això vaig cada dia a fer clsses a la capital comarcal-, he volgut la comunitat de la casa unifamiliar, el silenci, etc. De tota manera, de temps no n’he tingut mai gaire, malgrat els trenta i tants volums originals i les cinquanta i tantes traduccions. Suposo que, si hagués estat un autor genial, amb menys volums n’hi hauria hagut prou.
-Una dispersió de gèneres que a vegades no facilita el treball…
-La dispersió de gèneres, en els meus llibres, pot condensar-se en dos vessants: novel.les per a la mainada –que sembla ser l’especialització definitiva- i els llibres de comarques. No, de projectes ara no en tinc, he enllestit un llibre de divulgació històrica, un altre encàrrec, i si hi ha temps, per Sant Jordi sortirà una altra novel.la juvenil. I com que sóc l’autor dels encàrrecs, i tinc una certa aurèola de pedagog, haurem de fer més llibres de text, específicament de text, a un altre nivell que la meva història de la literatura, la segona edició de la qual ja és al carrer, per cert.
primobolan for sale
testosterone enanthate powder
testosterone cypionate reviews
tren 100 side effects