Andreu Sotorra
(AVUI, 17.04.1994)
Els escriptors Josep Vallverdú i Oriol Vergés són dos dels autors més eclèctics en gèneres, temàtiques i procediments de la literatura que es publica en col.leccions per a joves. Aquesta afirmació es continua refermant en cada nova publicació que signen i, potser perquè és cert que la maduresa és essencial en l’ofici d’escriure, el crèdit de confiança, de qualitat i d’ amenitat que mantenen Vallverdú i Vergés des de fa anys amb els lectors no perd ni un pessic de llengua impresa.
Publicar amb regularitat obra de creació recent i aconseguir en cada llibre una proposta nova amb un combinat de procediment de sempre no és fàcil perquè hi ha el perill de trobar-te cada dos per tres amb un vallverdú o un vergés fruit d’una mena de factoria literària.
I en el cas d’aquests dos autors no és així perquè l’ofici de qui coneix els mecanismes narratius que garanteixen la complicitat amb el lector s’uneix sobretot a la capacitat d’evocació d’emocions per mitjà de la paraula. Des d’un llenguatge dúctil, sobri o exhuberant, col.loquial o solemne, ben ajustat a cada situació, Vallverdú i Vergés revaliden en cada obra el seu objectiu.
Oriol Vergés opta a El primer tren per un argument realista que s’endinsa en problemàtiques actuals, filtrades pels sentiments. L’autor compta amb el personatge d’una filla de divuit anys el pare de la qual es troba en llibertat condicional acusat d’estafa.
La protagonista de Vergés se sent responsable del seu pare qui, havent-ho perdut tot, no és conscient de la seva situació i respira fums de grandesa. Lligada emocionalment a un clima d’angoixa, la protagonista trobarà persones clau que l’ajudaran a retrobar la serenitat personal.
Per la seva banda, Josep Vallverdú amb Silenci, capità! presenta una novel.la d’aventures amb la llibertat com a tema de fons. S’hi mouen mariners i oficials anglesos, en els mars d’una època coneguts sobretot per referents literaris, embarcats en una goleta. El protagonista, un tinent presoner, es compromet a fer un servei secret a canvi del seu alliberament, però quan intueix l’obscuritat de la seva missió acaba escollint el camí que la consciència li dicta, que és el més difícil.
L’edició de Silenci, capità! s’arrodoneix amb una interpretació plàstica signada per Tha (sinònim d’August Tharrats) molt versemblant tant pel que fa als personatges i als paisatges com als detalls que configuren l’època. Tha aporta unes il.lustracions de perfils, de traç expressiu i masses de transparències amb acabats de factura clàssica, que posen el subratllat de misteri a la història.
Tant l’esperit obert als batecs de l’actualitat d’ El primer tren, d’Oriol Vergés, com el viatge amb dificultats diverses que fa prendre posicions audaces al protagonista de Silenci, capità!, de Josep Vallverdú, aporten amb una indubtable força comunicativa, una lectura personal de temes universals que poden continuar mantenint tant l’interès dels seus lectors habituals com dels qui s’hi afegeixen de nou.