Andreu Sotorra
(AVUI, 16.03.1995)
Germana veritat i Joc d’eixerits, de Josep Vallverdú (Lleida, 1923), són dues novel.les d’aventures emmarcades en el medi de les pel.lícules de l’oest americà. En aquest gènere també s’hi acullen l’estructura, les localitzacions i els personatges utilitzats per l’autor.
Els herois dels dos relats tenen la característica que evolucionen poc i es mouen per un esperit aventurer que es desenvolupa als ulls del lector de forma episòdica. No hi falta un ajudant de xèrif mediocre i fatxenda, envoltat de gent enfollida que clama justícia. I Vallverdú, com un autèntic guionista de l’època daurada del western, ho amaneix amb molts arguments escenificables i un final feliç.
Josep Vallverdú hi adopta una narració més que fluent, vertiginosa, en la qual sempre tenen més importància els esdeveniments del camí que no pas la meta. En les dues novel.les (que en part recorden la incursió en el gènere amb La caravana invisible, del mateix autor) es nota una voluntat expressa de definir el personatge per les seves accions i actituds. Josep Vallverdú s’hi dedica amb meticulositat.
A Germana veritat, el protagonista és foraster, ningú el pot avalar, és analfabet, ve d’un aïllament a la muntanya buscant or, i se li reconeixen aspectes d’inadaptació social. Tot això el condiciona quan es troba en el remolí d’un atracament al banc local en anar a canviar un saquet d’or, guanyat legítimament, i una sèrie de fets casuals el fan culpable.
A Joc d’eixerits es retroba l’esperit aventurer, però pren un caire més faceciós que no pas a Germana veritat. Aquí l’heroi és un personatge inconscient i jugador, que es gasta la fortuna familiar i ha d’anar a captar. De la veu subjectiva del personatge se’n refà la biografia amb records infantils i familiars, amb voluntat també de donar-li densitat.
¿Escriure novel.les d’aventures de l’oest és, potser, una nostàlgia, si fa no fa com la que ha fet recuperar el gènere a l’actor Kevin Costner? ¿Si Kevin Costner va admetre que s’hi divertia a cor què vols, també Josep Vallverdú ha optat per una creació en la qual fa la impressió que es diverteixi més que en les de temàtica standard? ¿Recórrer a la narrativa del western és, en part, recórrer a la recuperació de les tardes de cinema en alguna sala dels anys trenta al Segrià?
Per no desvirtuar les hipòtesis cal recordar que el veterà autor de novel.les per a nois i noies (Rovelló, deLa Galera, ja ha fet vint-i-cinc anys i segueix en actiu!) ha compaginat la seva activitat literària per a joves amb l’assaig, la traducció, el reportatge i el periodisme.
A un només se li acut que després d’una llarga trajectòria, la llicència de permetre’s dos westerns gairebé simultanis, quan els autors contemporanis se les pensen totes per veure com es pot remenar una mica més l’olla barrejada dels conflictes contemporanis i familiars, és un mèrit. I si el resultat té la garantia de l’experiència, revalidada constantment, només queda per dir que si Kevin Costner ho pot fer, Josep Vallverdú també.