Joan Veny
Sempre l’he admirat. Com a persona, per l’afabilitat del seu tracte, el tarannà dialogant, el compromís cívic, la fidelitat als amics, el sentit de l’humor. Com a professor, primer d’anglès i de francès: el seu poliglotisme fa caure els murs de les llengües i també dels dialectes (sabíeu que coneix la varietat algueresa quasi com un nadiu?); després, amb el retorn de la democràcia i ja en edat madura, com a catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes, de la seva llengua, la del cor i de la ploma, un somni acaronat de temps enrera. Admiro la seva prosa, planera, elegant i pulcra, amb la qual ha fet les delícies d’infants, joves i adults, plasmant novel.les i narracions, que han traspassat les nostres fronteres i han rebut guardons ben merescuts; amb elles molts adolescents han après a llegir i a tenir familiaritat amb la nostra llengua, quan la volien relegar a un residu folklòric.
Aquests darrers anys, arran de contactes més intensos amb motiu de les reunions dela SeccióFilològicade l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual forma part, he passat del sentiment admiratiu a l’esbalaïment, a la fascinació, en descobrir una faceta que ignorava del meu amic: Josep Vallverdú és també ninotaire. El seu llapis examina i censura, suara irònicament, suara sarcàsticament, amb agudesa i gràcia sens par, fets i personatges de l’actualitat relacionats amb el país; temes crucials del moment són objecte de crítica (vaques boges, clonació, YGV, dinosaures, normalització lingüística, etc.), i polítics significats surten a escena per a ésser fustigats per les seves actituds hostils a la pluralitat. Sense aparent esforç brollen els gargots de la seva ploma com una fontana generosa; i ell, liberal, els regala als amics. L’amistat que ens uneix des de la nostra ja llunyana i entranyable docència a l’institut de Lleida m’ha fet receptor d’aquestes petites meravelles, plenes d’enginy i de subtilesa crítica, que he costudiat zelosament. I ara, el Departament de Filologia Catalana i Comunicació dela Universitatde Lleida es complau a acollir i publicar aquest florilegi de ninots amb motiu del seu nomenament de Doctor Honoris Causa. Mentre no aconseguim el país que volem, ens esplaiarem amb els productes de Vallverdú que, en bona part, caricaturitzen els qui posen pals a les rodes del nostre total redreçament. Un caramull de gràcies, Josep! I, com diuen els algueresos, “a cent ans!”.
Joan Veny
Catedràtic emèrit dela Universitatde Barcelona
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.