Isidor Cònsul a Serra d’Or (desembre, 1996):
Josep Vallverdú, que és un escriptor tot terreny, s’ha dedicat poc al teatre. Temps era temps, però, adaptà lliurement, per encàrrec de l’Agrupació Dramàtica de Bacelona, el poema Nerto que Frederic Mistral havia publicat el 1884 i que Jacint Verdaguer traduí en prosa catalana l’any 1885.
La versió escènica de Nerta, dirigida per Frederic Roda, s’estrenà el 27 de maig de 1959, al Palau dela Música Catalana, i s’aprofità per a fer-hi coincidir un doble homenatge: els setanta-cinc anys del Centre Excursionista de Catalunya i els cent cinquanta del naixement de Frederic Mistral. L’empresa fou important, si es té en compte l’època, i resulta xocant de llegir, en el repertori dels actors, el nom il.lustre de Joan Alavedra en el paper de Mardoqueu, i un joveníssim Josep Maria Flotats fent de Lluís de Provença. Cal agrair la feina entusiasta de Pagès Editors, de Lleida, que ha fet possible recuperar aquest text teatral de Josep Vallverdú.
L’acció narrada al poema mistralià és recurrent i coneguda del llegendari europeu. Parla dels tractes amb el diable que, en aquest cas, són la venda de la filla per son pare al maligne per tal de sortir del mal pas d’uns deutes de joc. El diable ofereix al noble malvat de la història una sínia on les gotes d’aigua es converteixen en or i exigeix a canvi que, passats uns anys, li sigui lliurada la filla. A partir d’aquest plantejament, la història s’embolica amb accions d’amor i de guerra, amb els detalls del dimoni burlat i la flaca del romanticisme per la redempció mitjançant l’amor. Tot i no tenir la mateixa força de Mireio, el poema de Mistral florí al moment més daurat del felibritge i s’omplí amb fortes connotacions patriòtiques i cristianes. Frederic Roda ho apunta en un breu text que serveix per acomboiar el text escènic de Josep Vallverdú: “Nerta és una peça pura i convencional, amb un rampell de catarisme propi d’un país en la seva tossuda virginitat. Benet XII el Papa Luna hi és vindicat com qui hagués pogut fer d’Avinyó una nova Roma i de les seves terres uns inèdits Estats pontificis i vés a saber el que hauria passat”.