Josep Ramon Correal
La Mañana (14.01.1999)
Rebrego les memòries de Josep Vallverdú amb un delit d’urgència per ensopegar alguna troballa. Avui toca parlar del nostre primer escriptor que ahir va presentar Garbinada i ponent, el seu darrer llibre de “vivències íntimes i familiars”. Desisteixo de llucar el fullam en diagonal i començo pel principi, com Déu mana. Enganxa. Sabia que alguns amics anomenen Pepe a Vallverdú, un Pepe amb la primera e ben oberta que dóna al nom un so autòcton, gairebé genuí. Però ignorava que “fins els parents més assidus” encara el recorden com cocinilla. El malnom va posar-li la governanta andalusa, parenta pobra dels toreros Dominguín, que tenien a la casa de Barcelona, pel costum de Vallverdú a tafanejar les olles de la cuina. Ens distraurà aquest volum, a l’espera de la gran obra sobre Lleida que el mestre té el deure de fer.