Josep Vallverdú
La Galera, 1985 (Els Grumets)
-Article de Josep Maria Aloy publicat al diari REGIÓ-7 el 4 de gener de 1986, titulat: Novetat per a gent jove: “El vol del falcó”
En el món de la literatura per a gent jove, l’aparició d’un nou llibre de Josep Valverdú és una agradable notícia que no ha de passar desapercebuda, atesa la qualitat i la categoria d’aquest escriptor que, des de ja fa temps, ha esdevingut el més prolífic en el camp de la literatura infantil i juvenil. El vol del falcó és el títol d’aquest nou llibre que acaba d’aparèixer i que ha publicat La Galera –de la qual no puc deixar de dir també que des de fa temps és una de les editorials que més ha treballat, i de valent, per acostar el llibre als infants i joves.
El vol del falcó és la història d’un jove de disset anys, anomenat Keres, que amb la seva fugida de la trista condició d’esclau posa de manifest la voluntat de ser lliure que tota persona manifesta en algun moment de la seva vida. Amb audàcia i valentia, el jove Keres emprèn un llarg viatge, ple de proves i paranys, d’on n’ha de sortir sa i estalvi, per convertir-se en la mà dreta del monarca. Amb El vol del falcó, Josep Vallverdú retorna als temps mítics com ja va fer amb El fill de la pluja d’or, on recreava magníficament el bell mite de Perseu. En aquest nou llibre, però, els elements mitològics només li han servit d’inspiració per bastir un text del tot original.
Una de les característiques més admirables de les narracions de Josep Vallverdú és la progressiva evolució i maduresa del personatge central. Els protagonistes de les seves obres –normalment gent jove- van creixent durant l’obra, de tal manera que quan s’acaba la novel.la, el personatge no és ben bé el mateix: ha evolucionat positivament tot adquirint experiència i superant aquelles dificultats més o menys presents a la vida de qualsevol persona. És obvi pensar, doncs, que així com el protagonista creix, paral.lelament a ell creix també el lector. Vallverdú explica la història com si fos el lector qui la protagonitzés… com si el lector hagués de passar per idèntiques situacions. I, sens dubte, quan acaba de llegir l’obra, el lector no és ben bé el mateix: en surt enriquit, ha après, s’ha tornat més crític.I tot, d’una manera subtil, sense forçar res, amb naturalitat.
Seria llarg enumerar les qualitats que es descobreixen en aquesta obra: la sàvia creació d’una atmosfera que engoleix el lector tot fent-li viure sensacions intenses…, el disseny dels personatges tots ells plens d’una autèntica humanitat i bondat…, l’element poètic amb què són farcides moltes descripcions… etc. Vull destacar, però, un element: el vocabulari. Precisament en uns moments de gran desconcert lingüístic, amb una manca general de preocupació per una parla correcta i elegant, Josep Vallverdú ha pres l’opció clara i ferma d’oferir un vocabulari cada vegada més culte; un vocabulari enormement enriquidor i, per tant, no gens fàcil. D’aquí que una obra com aquesta sigui una bona eina de treball a les classes de català en aquelles escoles més sensibilitzades per la llengua i la lectura.
No dubto que el vol d’aquest falcó, que ens arriba de les terres de Ponent, senyorejarà amb satisfacció i complaença per firmament literari de la gent jove de casa nostra.
-Article del Seminari de L.I.J. “Rosa Sensat” a Faristol (2.06.1986):
Vallverdú torna a l’ambient i a la temàtica de l’antiguitat clàssica, o millor, preclàssica, tan rica en faules mitològiques on l’home, la natura -els elements- i les forces immortals -déus- barregen els seus destins, potències, encerts i errors i on el fat -potser la sort- marca la ruta de l’heroi. I ho fa sense fer intervenir a la història cap mite ni cap personatge concret del món mitològic que tan bé coneix. Ho inventa tot menys el rerafons de l’escenari que és el Pontos Euxinos de les grans epopeies.
El llibre, de capítols curts i àgils, ens retorna la prosa acurada, bella sense afectació, viva i plena de matisos del millor Vallverdú. De segur que els nois i noies s’ho passen bé amb les aventures de l’elegit Keres i, sense adonar-se’n, enriquiran llur llenguatge i llur coneixement dels valors de la cultura mediterrània de la qual som fills, vulguem o no.
I aneu a saber per què, tot llegint aquest “Vol del falcó” revivíem impressions sentides quan, fa molts anys, ens emocionèvem amb les aventures i desventures d’aquell “Lau, aprenent de pilot” que va crear Soldevila. Les il.lustracions d’Isidre Monés són adients i sòbries. I això també s’agraeix. Em sembla una lectura apta a partir d’uns onze anys.
-Article de l’escriptora Rosa Fabregat al diari SEGRE (9.03.86):
… Tinc al davant El vol del falcó, de Josep Vallverdú, publicada per La Galera dintre la col.lecció “Els Grumets de la Galera”, i m’adono que el prolífic Vallverdú té publicades en aquesta col.lecció catorze obres, totes plurieditades. Des de Rovelló que està en la 10 edició, Roc drapaire en la 7ª edició, fins El fill de la pluja d’or, la penúltima de les seves obres d’aquesta col.lecció, que ja va per la segona edició.
Quins escriptors catalans classificats com a productors de literatura per a adults poden presumir –em pregunto- de la quantitat de lectors que gaudeix Josep Vallverdú? Molt pocs, potser gairebé cap. En un país petit com el nostre que pateix endèmicament d’una taxa de lectors més aviat minsa, el fet d’escriptors com en Josep Vallverdú, que sadolla generosament amb la seva ploma noves fornades de lectors, mereix unes paraules de reconeixement.
He llegit amb molt d’interès El vol del falcó, l’aventura i les peripècies de Keres, el pastor que esdevé lloctinent del regne de Manolke. He fruit amb les belles i acurades il.lustracions d’Isidre Monés, he escoltat l’harmoniós dring dels noms amb ressonàncies gregues: Theros, Arsakides, Galme, Dodma, Menontes, Pontos, Trogan… M’he deixat emportar per la fantasia poètica de l’autor en parlar del Temple de la Lluna i del seu secret, de Norva i de les dones il.luminades, els homes de prodigis, i sobretot –per la seva fascinació- la roca misteriosa anomenada Termolit, caiguda del cel. L’autor ens fa sentir en la pròpia pell la màgica atracció d’aquest meteor.
Quan he acabat l’hora segueixo pensant en l’arbitrarietat que es pot amagar dins les classificacions dels gèneres literaris.
-Article de Cèsar Vàzquez a l’AVUI del Jovent de 1986:
Josep Vallverdú amb aquest llibre torna a portar-noa a l’època mitològica. Ja ho va fer amb el seu llibre El fill de la pluja d’or, de la mateixa col.lecció, on ens explicava de manera encisadora el mite de Perseu.
Però si El fill de la pluja d’or era una recreació d’un mite que ja posseeix moltes versions, el llibre que ara tenim entre mans El vol del falcó és una història absolutament original pel que fa a personatges i esdeveniments.
L’autor ha volgut tornar a la narració mitològica i al gènere d’aventures per combinar així dos ingredients importants: el viatge, plagat de dificultats i perills, i els elements meravellosos o màgics on apareixen déus i forces fantàstiques. Ens trobem, doncs, davant un llibre èpic ambientat en una època simbòlica: l’antic món grec.
L’heroi, Keres, un jove que, cansat de ser un esclau maltractat, decideix aconseguir la llibertat. Marxa furtivament de les terres que per a ell, encara que hostils, són conegudes i segures i s’endinsa en un món totalment desconegut. Per assolir la llibertat tan desitjada, haurà de suportar tot de dificultats i demostrar les seves virtuts principals: intel.ligència, voluntat, prudència, valentia. És amb el seu esforç que aconseguirà vèncer totes les proves que se li presenten al llarg del viatge. D’aquesta manera guanya la seva llibertat absoluta i el reconeixement social que ha esdevingut persona adulta.
Com totes les narracions èpiques, aquesta ens mostra unes veritats universals; si a la voluntat afegim la sinceritat, el valor, la prudència, la intel.ligència, l’amor i tantes d’atres virtuts, obtindrem allò que desitgem; però si a la voluntat afegim la cobdícia, l’ambició desmesurada, la traïció i d’altres vicis, sucumbirem en mans del mal usat, com li succeeix a Romol, l’enemic de Keres i del regne de Menolke.
Cal afegir que aquest viatge iniciàtic és adobat amb un llenguatge èpic i alhora àgil. Això unit a un argument que ens manté l’atenció viva, fa d’aquest llibre un text que us agradarà força i us farà passar estones molt interessants.
-Article d’Aurora Díaz Plaja a Serra d’Or (abril, 1986):
Només dins aquesta col.lecció, l’aportació de Josep Vallverú arriba ja a la quinzena de títols, d’entre la seva obra gairebé dedicada exclusivament als adolescents. El vol del falcó és una novel.la forta i apassionada, protagonitzada per un pastor, Keres, esclau d’un dèspota; un cop ha pogut fugir-ne, les aventures se succeiran: bandolers, tribus enemigues, amazones, res no s’estalvia per a fer vibrar el lector.
Les il.lustracions d’Isidre Monés suggereixen els ambients exòtics i l’esperit d’altres èpoques, en aquest volum escrit amb l’agilitat d’un vol de falcó i dedicat a Albert Jané, “que combat per l’infant i la llengua”. at 06 am