Josep Vallverdú La Galera, 1984 (Els Grumets) (Llista d’Honor del Premi de la CCEI, 1985) -Article d’Andreu Sotorra a la revista URC núm 8 (hivern de 1993):
La tradició mediterrània de recrear el món dels déus de l’Olimp és inesgotable. Josep Vallverdú hi fa una aportació no només valuosa pel seu interès literari sinó també pel seu interès de coneixement que porta implícit El fill de la pluja d’or. El punt de partida de la novel.la és la fascinació per la història mítica de Perseu. La simbologia de la història d’aquest heroi rau en la impossibilitat d’actuar lliurement al marge del destí.
Com a resposta al títol de la novel.la, Perseu és el producte de la fina pluja d’or que Zeus va deixar caure sobre Dànae, filla del rei Argos. A aquest rei, l’oracle li havia predit que si mai tenia un nét seria la seva perdició i per això tenia tancada la seva filla sense que s’hi pogués acostar cap home. El destí es mostra indefugible i, d’acord amb l’antic oracle, Teseu mata amb un disc, en una competició atlètica, el seu avi, el rei d’Argos.
Vallverdú recrea aquest heroi de la mitologia clàssica apropant-lo als seus lectors –un no gosa ja parlar de lectors joves en el cas del veterà escriptor- tot defugint l’amuntegament de noms de divinitats que tant poden turmentar el lector profà.
El fill de la pluja d’or conté els ingredients de mesura i llibertat estilística per esdevenir, al seu torn, una versió de procediment clàssic. Modela dins un registre literai estricte, i fent gala d’una llengua consolidada, la novel.la és capaç de transmetre les emocions líriques i els intensos episodis enèrgics. Però Josep Vallverdú fa ús també d’una narració prou hàbil per demostrar que els poderosos –vella realitat- es valen sempre de la ignorància i de la bona fe de la massa humana, i fa que la profecia sembli sempre veritat, segons l’entonació i l’ambigüitat de les frases que articula.
Vallverdú fa una reelaboració del món mític conservant l’època de procedència original. En definitiva, manipula els materials clàssics, novel.lant i afegint altres episodis marginals, però sempre dins del mateix ordre, sense transgressions cronològiques.
De tot plegat en resulta un relat delicat i vigorós que té sempre el matís en l’expressió. A més, l’autor juga amb unes acolorides descripcions de personatges i d’ambients. És d’agrair que un autor s’enfronti al gènere de l’èpica amb amenitat. I que ho faci, a més, amb un llenguatge capaç de transmetre una sensació de naturalitat des de la varietat i la riquesa de formes, amb dicció clara –tret habitual en la prosa de l’autor-, i amb subtilitat en els detalls.
La novel.la té, a més, una arquitectura equilibrada. Però sobretot té un element que la fa encara més atractiva: són els esquitxos d’humor aplicats a l’Olimp, potser l’única manera de fer aquest viatge literari sense caure en l’afectació. Per exemple, a la novel.la, hi ha una visió irònica de la trepa que habita a l’Olimp quan el fill d’Apol.lo demana el carro al pare i aquest dubta de deixar-l’hi, com si fos un auto d’avui. També hi ha aquest tret en les deesses que tenen cura de guardar la línia. I en els assembleïstes que es queixen perquè no hi ha res de piscolavis en una convocatòria del pare Zeus. O en el déu dels vents que perd una de les buferes perquè la hi ha pres Afrodita amb la intenció d’assecar-se els cabells. Els déus olímpics de Vallverdú són déus espectadors i patriarcals que es mouen embadalits amb les criatures creades.
Una prova de la lectura còmoda que ofereix el llibre pot ser el fet que al 1985 va formar part de la llista d’honor del Premi de la CCEI. I que, al 1993 –vuit anys després de la primera edició-, ja ha enfilat la 8ª edició dins la nova sèrie “Els Grumets”, de la renovada editorial La Galera, una de les cases claus en la publicació de l’obra per a joves de Josep Vallverdú dels últims 25 anys.
***************
-Article de Gabriel Janer Manila a “L’aventura de llegir” (Palma de Mallorca. Dia del llibre 1984):
Josep Vallverdú és un mestre del relat i per això sap usar amb un bon tremp els diversos recursos de la narrativa: la descripció, els diàlegs, la narració dels fets… En aquest sentit aquí ha recreat una antiga història, l’epopeia de Perseu, i ho ha fet amb entusiasme i enginy, amb un estil mesurat i clar que ens mostra la seva gran qualitat d’escriptor. Un entusiasme que aquest “fill de la pluja d’or” comunica als lectors, tot engrescant-los en la seva lectura.
*************
-Article del Seminari de Rosa Sensat a Faristol, n. 0 (juliol de 1985):
El mite de Perseu, el personatge fascinant de la mitologia clàssica grega, és el centre de la novel.la de Josep Vallverdú. Al voltant d’aquesta història, altres mites i altres personatges més o menys vinculats a l’Olimp, apareixen oportunament, sense trencar mai el fil de la narració. Una narració molt bella i acurada en la forma. Feia temps que no llegíem un llibre de Vallverdú que fes la sensació, com aquest, de ser escrit sense presses i amb una atenció molt especial al llenguatge. Hi ha passatges realment molt bonics, descriptius o de reflexió sobre l’anècdota, que tenen la mesura justa per a no fer-se pesats. Pensem que és així com els nois i noies han d’entrar en contacte amb el món clàssic, és a dir, a través d’un relat àgil i actual -per entendre’ns. Potser hi ha alguna aportació personal de l’autor, però no és així com es fa i es manté la tradició? Caldria que sabéssim fer que els nois llegissin llibres com aquest que a través d’una bella narració mitològica els posa en contacte amb els grans problemes humans, en aquest cas el destí, que no es poca cosa. Els dibuixos, discrets.
***********
-Article de Josep M. Aloy al diari REGIO-7 (29.04.1984):
… “El fill de la pluja d’or” és una narració sorprenent. Els qui hem anat seguint la trajectòria de les novel.les d’en Vallverdú estàvem avesats a dos grans tipus d’obres: les narracions amb més o menys fons històric o bé les aventures protagonitzades per animals. Tant ens hi havia acostumat l’autor que la sorpresa, després de llegir aquesta obra, ha estat gran. Josep Vallverdú ha deixat -no sabem si momentàniament- els seus personatges de costum, els seus escenaris habituals i s’ha llançat al món mitològic dels déus i dels herois. El resultat ha estat un llibre que explica la història fabulosa de Perseu, “fill de la pluja d’or”.
Es tracta d’una narració magistral que no sols no deixarem de recomanar sinó que insistirem perquè es llegeixi ja que constitueix una font inesgotable de valors i de coneixements. Un llibre que a més a més de ser llegit per pur plaer, permet de ser treballat àmpliament: des del punt de vista formal cal destacar, com en totes les obres d’aquest escriptor, el seu llenguatge acurat i elegant, la sàvia construcció de les frases, les descripcions carregades d’intensitat; en l’aspecte mitològic: la caracterització tan diversa dels nombrosos personatges, la inevitable força del destí (“aquella força negra i decisiva que remou tot l’univers amb una bufada…”); des d’una vertent més humana: el valor de la noblesa, l’esforç, “el foc de l’estimació” (capaç de canviar el destí)…
Una obra curulla de detalls on convergeix el bo i millor de la literatura d’en Vallverdú: escenes equilibradament patètiques en l’episodi de la recerca de les terribles Gorgones o en el de la noia encadenada. La sòlida mescla d’ironia i ingenuïtat en les escenes del jove Faetó i la d’en Narcís… I la sensibilitat! Aquesta gran sensibilitat de l’autor ben palpable en l’entendridora escena dels vells Filemó i Baucis, però sobretot en l’episodi on s’explica com Zeus fa concebre un fill a Dánae. Són planes excel.lents i carregades de poesia…
**************
-Article d’Aurora Diaz Plaja a Serra d’Or (juliol/agost, 1984):
Aquesta vegada Josep Vallverdú ha abandonat els escenaris històrics de les seves novel.les juvenils, des de la prehistòria fins als temps actuals, per anar més enllà del temps i de l’espai: els seus herois, meitat divins, meitat humans, pertanyen a la mitologia grega.
Amb la seva dificilíssima facilitat literària, Vallverdú ens porta als temps hel.lènics i farceix la narració amb presagis de pitonissa i meduses amb el cap tallat. La llegenda de l’heroi Perseu, amb la fugida del tron d’Argos en veure acomplert l’oracle que presagiava que hi arribaria a través del crim, i amb la fundació de Micenes, és bellament descrita en aquesta dotzena novel.la juvenil de Vallverdú de les que ha publicat a “Els Grumets de la Galera”.
Com solen fer en aquesta col.lecció, hi ha un epíleg per a treballar la lectura, i un glossari explicatiu dels personatges mítics que hi intervenen. L’il.lustrador Ricardo Recio contrapunteja amb encert la fantasia del text.