El vol del falcó
Josep Vallverdú
La Galera, 1985
En el món de la literatura per a gent jove, l’aparició d’un nou llibre de Josep Valverdú és una agradable notícia que no ha de passar desapercebuda, atesa la qualitat i la categoria d’aquest escriptor que, des de ja fa temps, ha esdevingut el més prolífic en el camp de la literatura infantil i juvenil. El vol del falcó és el títol d’aquest nou llibre que acaba d’aparèixer i que ha publicatLa Galera –de la qual no puc deixar de dir també que des de fa temps és una de les editorials que més ha treballat, i de valent, per acostar el llibre als infants i joves.
El vol del falcó és la història d’un jove de disset anys, anomenat Keres, que amb la seva fugida de la trista condició d’esclau posa de manifest la voluntat de ser lliure que tota persona manifesta en algun moment de la seva vida. Amb audàcia i valentia, el jove Keres emprèn un llarg viatge, ple de proves i paranys, d’on n’ha de sortir sa i estalvi, per convertir-se en la mà dreta del monarca. Amb El vol del falcó, Josep Vallverdú retorna als temps mítics com ja va fer amb El fill de la pluja d’or, on recreava magníficament el bell mite de Perseu. En aquest nou llibre, però, els elements mitològics només li han servit d’inspiració per bastir un text del tot original.
Una de les característiques més admirables de les narracions de Josep Vallverdú és la progressiva evolució i maduresa del personatge central. Els protagonistes de les seves obres –normalment gent jove- van creixent durant l’obra, de tal manera que quan s’acaba la novel.la, el personatge no és ben bé el mateix: ha evolucionat positivament tot adquirint experiència i superant aquelles dificultats més o menys presents a la vida de qualsevol persona. És obvi pensar, doncs, que així com el protagonista creix, paral.lelament a ell creix també el lector. Vallverdú explica la història com si fos el lector qui la protagonitzés… com si el lector hagués de passar per idèntiques situacions. I, sens dubte, quan acaba de llegir l’obra, el lector no és ben bé el mateix: en surt enriquit, ha après, s’ha tornat més crític.I tot, d’una manera subtil, sense forçar res, amb naturalitat.
Seria llarg enumerar les qualitats que es descobreixen en aquesta obra: la sàvia creació d’una atmosfera que engoleix el lector tot fent-li viure sensacions intenses…, el disseny dels personatges tots ells plens d’una autèntica humanitat i bondat…, l’element poètic amb què són farcides moltes descripcions… etc. Vull destacar, però, un element: el vocabulari. Precisament en uns moments de gran desconcert lingüístic, amb una manca general de preocupació per una parla correcta i elegant, Josep Vallverdú ha pres l’opció clara i ferma d’oferir un vocabulari cada vegada més culte; un vocabulari enormement enriquidor i, per tant, no gens fàcil. D’aquí que una obra com aquesta sigui una bona eina de treball a les classes de català en aquelles escoles més sensibilitzades per la llengua i la lectura.
No dubto que el vol d’aquest falcó, que ens arriba de les terres de Ponent, senyorejarà amb satisfacció i complaença per firmament literari de la gent jove de casa nostra.
(Article de Josep Maria Aloy publicat al diari REGIÓ-7 el 4 de gener de 1986, titulat: Novetat per a gent jove: “El vol del falcó”)