Article de Pep Molist titulat On deu ser Silver?, publicat a El País el 5 d’abril de 2007
Un dels grans conreadors de la novel.la d’aventures al nostre país ha estat Josep Vallverdú i un dels territoris que més l’ha fascinat –ho corrobora Josep Maria Aloy a la seva biografia: Camins i paraules. Josep Vallverdú, l’escriptor i l’home (Pagès, 98)- és el de l’illa, present en diverses de les seves obres, entre les quals El viatge del Dofi Rialler (Cruïlla, 90), una mena de continuació de L’illa del tresor.
Al 2007, Josep Vallverdú dóna una nova volta de rosca a la mítica obra de Robert Louis Stevenson, posant-se a la pell de Jim Hawkins, que al cap d’uns anys d’haver viscut aquella aventura inoblidable, i arran de rebre un record del seu antic company, intenta esbrinar “què devia haver fet John Silver en el temps transcorregut des de l’aventura de L’illa del tresor fins a la seva més que probable mort”, i així oferir una de les possibles respostes a les preguntes que al lector sempre li queden al tinter quan acaba un llibre, i més quan es tracta d’un dels clàssics més llegits i un dels personatges més ambigus i captivadors de la literatura universal. Com diu el narrador: “Ell era el que m’havia estat més proper. Com una mena d’oncle, trampós i gens de fiar, però, en definitiva, fascinant”.
A través de la narració de Jim Hawkins, però especialment de la d’un reverend que va passar els darrers dies de la vida de John Silver al seu costat, Josep Vallverdú ens relata les seves vicissituds després d’escapar del vaixell, amb una part del botí al final de L’illa del tresor.La seva és una vida que continua farcida d’acció i d’aventura, amb diferents moments cabdals i sorprenents que canvien el rumb de la història, que desvetllen el cuc de la curiositat i el mantenen despert a cada moment. La seva és una novel.la escrita amb elegància i credibilitat, amb un llenguatge exquisit i ric, que fa que el lector estigui atent al relat del que succeeix, però també s’embadaleixi amb la manera com es narra allò que succeeix.
En alguna altra ocasió, s’havia dit que una novel.la d’aventures de Josep Vallverdú la podria signar el mateix R.L. Stevenson. A El testament de John Silver, l’autor es confirma en aquesta afirmació, i fins i tot podríem assegurar que la broda. El lector copsa la seva destresa en els detalls, en el global i en l’atmosfera d’una novel.la on a través dels fets, de les relacions amb els personatges que el protagonista es va trobant, l’autor intenta anar esbossant i definint a cada pas la complicada personalitat d’un personatge “perdedor” com John Silver, i a aquest intent tan sols podríem criticar-li una mica massa de bonhomia en el deambular del personatge.
Tot plegat és la culminació a una llarga, sòlida i incontestable trajectòria en un gènere que ha estat una de les especialitats principals de l’autor. El testament de John Silver és una excel.lent continuació i cloenda a la vida d’un personatge que ha captivat innombrables lectors i als quals no defraudarà, tinguin l’edat que tinguin. L’editorial, sabedora de l’obra que té entre mans, els ofereix amb un embolcall i una presentació de regal.