(Taula rodona a l’IEI. 16 d’abril de 2007)
(publicat dins Escriptor i societat. IEI, 2008)
Bona tarda a tots!
Bona tarda, senyor Vallverdú! Bona tarda, Isabel!
Gràcies per haver-nos convocat de nou ja que cada nova trobada és una festa que ens permet homenatjar la cultura d’aquest país i reconèixer una vegada més un dels seus més prestigiosos i vitals activistes.
Una de les funcions d’un biògraf és portar els comptes del biografiat. Dur els comptes literaris, que no financers. Aquests ja els controla un altre departament, per a major tortura del nostre escriptor.
Per tant, avui, entre altres coses, passarem comptes. Abans però vull agrair a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i a la Diputació, l’excel.lent publicació del llibre Pelegrí dels mots, que presentem avui i felicitar-los per l’organització d’aquest acte. I vaig per feina: si els llibres publicats per Josep Vallverdú portessin un número correlatiu, el que presentem avui: Pelegrí dels mots portaria el número: 139 (cent trenta-nou). Hi podem descomptar si ho voleu, els 14 volums de l’obra completa per a joves que, de fet, no són llibres nous sinó reedició agrupada de llibres que ja existien…
Però seguim amb els números: dels 125 llibres signats per Josep Vallverdú –un cop descomptats els 14 de l’O.C., 62 pertanyen al món del llibre infantil i juvenil i 63 al món dels adults on incloc no sols els llibres d’assaig, els llibres anomenats personals, els geogràfics sinó també els dedicats a l’ensenyament, el dedicat a la poesia, i fins i tot un d’il.lustracions… no cal que us recordi allò de l’escriptor tot terreny, i allò tan repetit d’haver sabut interpretar tots els papers de l’auca… que en el seu moment va declarar el crític i editor Isidor Còsul.
62 a63 doncs, un resultat molt ajustat i equilibrat entre l’obra per a joves i la resta. Resultat que s’equilibrarà, però, d’aquí uns dies amb la publicació d’un nou llibre infantil que el nostre escriptor ja té enllestit. És l’avantatge del biògraf: saber abans que ningú, quin serà el proper títol. 63 a63, doncs! Un resultat tan calculat i equilibrat com ho és, al meu entendre, la relació entre el paper de l’escriptor i la persona, entre el Vallverdú grafòman i el Vallverdú home. Un tema interessant en la biografia de Vallverdú i que només deixo apuntat per si després hi volem tornar: el paper de l’escriptor i el paper de l’home, el Vallverdú que fa parlar als seus personatges i el Vallverdú que parla ell i sobretot que parla d’ell. En aquests moments un Vallverdú no seria ja possible sene l’altre. Ha esdevingut una relació que amb el temps i amb la publicació sobretot dels llibres anomenats personals, s’ha anat equilibrant. Inquietant debat per aquells que no n’hem tingut prou a llegir la narrativa de ficció d’en Vallverdú i hem volgut anar més enllà a descobrir l’home que s’amagava –i continua amagant-se però no tant- darrera d’aquelles ficcions i que es deixava insinuar i contemplar a poc a poc però d’una manera cada vegada més clara i precisa. Tots estareu d’acord que Hora nona publicat a finals del 2005 és definitivament el llibre on Vallverdú ens mostra com mai la seva intimitat i, per tant, també les seves pors i les seves cabòries més personals.
Ho deixo anotat, deia i ara deixeu-me que torni a les xifres que són les que ens permeten objectivament valorar l’abast i la projecció literària i, per tant, social de l’escriptor: els 63 llibres destinats als adults conformen un total de 9.639 pàgines i els 62 llibres infantils, un total de 7.333. La suma d’aquestes dues xifres dóna: 16.972 pàgines a les que cal sumar un bon paquet de 23 pròlegs (unes 100 pàgines més), setanta tres contes infantils publicats sobretot a la revista Cavall Fort (220 pàgines), i 29 obretes curtes de teatre i articles de divulgació també publicats a Cavall Fort (100 pàgines més). Tenim ja un total de 17.392 pàgines. Podem continuar afegint-hi les planes que no són pròpiament vallverdunianes però són fruit de la inmensa tasca de traducció que ha exercit Josep Vallverdú en un total de 72 llibres que conformen 13.465 pàgines més. Per tant, puc dir, amb un marge d’error ínfim que el nombre de pàgines que d’alguna manera porten el segell o l’empremta de Josep Vallverdú arriba a 35.018. Si tenim en compte que l’autor porta vivint prop de 84 anys, que són 30660 dies –disculpeu-me la broma- podem acabar reblant el clau i afirmant que Josep Vallverdú és l’escriptor d’una pàgina i escaig diària.
Bé, caldria encara sumar-hi els centenars d’articles a la premsa, a diverses publicacios, revistes i butlletins… No m’extranyaria que estiguéssim parlant de dues o portser tres-mil pàgines més. És molt difícil de calcular. Però encara és més difícil de calcular els textos llegits, les conferències, les xerrades… Milions de paraules… pronunciades per Vallverdú… es troben voleiant encara per l’atmosfera… Perquè en el fons, o no tant, Vallverdú és paraula i la seva obra és la difusió de la paraula, en qualsevol de les seves múltiples manifestacions. Una paraula sempre rica, coherent, i, per damunt de tot, elegant…
És emocionant ser espectador actiu d’aquest castell de focs verbal, d’aquesta explosió de llenguatge… En un país on més aviat elogiem la gent quan es mor, és satisfactori poder-ho fer en vida del protagonista i poder-li expressar com n’estem de contents de tenir-lo entre nosaltres…
Porten el nom de Vallverdú no només els textos que he esmentat, sinó també un dels millors premis d’assaig que avui s’atorgen als Països Catalans… és de nom vallverdunià també l’únic premi d’assaig de literatura infantil… Una estàtua als terrenys dela Universitatde Lleida, porta el seu nom i també l’Institut de les Borges Blanques… i aquests dies els alumnes del col.legi Martí Poch de l’Espluga de Francolí volen posar el nom de Vallverdú a la biblioteca de l’escola…
Bibliografia sobre l’autor
Tota l’obra de Vallverdú, així com uns apartats biogràfics es poden consultar a la pàgina web vallverdú.org que hem creat per posar-la al servei del qualsevol persona interessada en el tema. Però si algú es pensava que l’obra de Vallverdú s’havia acabat, amb les xifres que he donat, li hauré de dir que existeix una part de textos que, sense ser seus, també li pertanyen. Em refereixo a tota la Bibliografia sobre Josep Vallverdú. Aquest apartat es troba també al web vallverdu.org. i en aquests moments el conformen 352 articles escrits per 169 persones. D’aquests 351 textos, 243 es poden llegir directament del web i, per tant, també es poden imprimir. Tenim un interès especial a penjar-hi (com es diu ara) la totalitat dels textos i tots els que vagin venint. Per això faig una crida primer a aquells que en alguna ocasió han escrit sobre Vallverdú i no vegin el seu comentari esmentat al web, que ens ho facin saber i, en segon lloc, demano autorització a tots els articulistes de Vallverdú per poder penjar els seus treballs. He de dir que tot plegat constitueix un corpus literari, informatiu i crític sobre Josep Vallverdú d’unes dimensions considerables i que són una mostra excel.lent del que un dia el crític i editor Franscesc Boada va qualificar de Fenomen Vallverdú.
Aquest apartat bibliogràfic sobre Josep Vallverdú és riquíssim ja que ens permet també conèixer no sols l’obra sinó també l’home, la família, els gustos, les afeccions, anèdotes viscudes, impressions d’amics, felicitacions pel llibre tal o pel premi qual… Jo diria que poden arribar fàcilment a ser unes 1.500 planes més de material vallverdunià on hi trobem plomes com les d’en Sempronio, Pere Gimferrer, Baltasar Porcel… o les més habituals com poden ser les d’Andreu Sotorra, Joan Triadú, Guillem Viladot, Aurora Diaz Plaja, Isidor Cònsul… També les elogioses d’en Josep Varela o Gerard Vergés, les crítiques amb un punt d’impertinència –ho dic amb tot l’afecte- d’un Andreu Loncà o les que mostren un tarannà molt de tu a tu amb l’autor com les dela DolorsSistac…Pàgines d’alguns col.legues, escriptors també, com Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Gabriel Janer Manila, Jordi Pàmias o Pep Coll… Pàgines d’una enorme agudesa com les menudalles d’en Correal, les anecdòtiques d’en Lluís Bonada… la majoria molt elogioses sempre que no fan altra cosa que demostrar la dimensió social de l’obra i la biografia de Vallverdú.
Vallverdú s’ha de sentir orgullós de disposar d’una tropa de militants que parlen d’ell i de la seva obra amb ganes i entusiasme. Tant orgullós com ens sentim nosaltres de tenir un Vallverdú dins de casa, un referent de tanta qualitat, un mirall on poder-nos acarar per revisar les nostres actuacions…
Ecce homo
Josep Vallverdú: ecce homo: i no sols l’home. Heus aquí també tot el que ell representa per a tots plegats… Definir un escriptor –diu Francesc Roig- resulta tan insuperable com voler atrapar la boira… Parlar de Vallverdú –segons Albert Turull- és parlar d’una veu personal, personalíssima que és l’expressió de fet d’una veu col·lectiva. Ha estat, és i serà, Josep Vallverdú, la nostra veu, la nostra consciència, el nostre mestre.
No ens enganyem parlant d’un Vallverdú-escriptor de novel.les infantils i juvenils –que ho és i de bon tros!- però no només. Vallverdú –com diu Xavier Macià- no és un autor d’obres sinó un autor d’obra; un autor compacte en el seu conjunt, ben poc susceptible de fragmentarismes, d’aproximacions parcials. Una obra que esdevé un mosaic complet –com diu també Eva Esteve al pròleg de Pelgrí dels mots– perquè només com un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d’una figura compacta i coherent que ofereixen totes les peces.
Vallverdú és un tot compromès amb el tot, compromès amb tots, amb tots els lectors, amb tota la societat. Un privilegi per a aquesta societat. Un privilegi per a tots plegats.
Moltes gràcies!
Josep Maria Aloy