Josep Maria Aloy
Ressò de Ponent, 104 (desembre, 1992)
Durant l’estiu m’he dedicat a treballar, d’una forma bastant exhaustiva, un tema que feia temps que em ballava pel cap; els premis de la literatura infantil i juvenil des de 1963 fins a l’actualitat. És a dir, trenta anys de premis, que no és poca cosa. A part d’un interès personal pel llibre infantil i juvenil, pels seus autors i llurs obres, dues circumstàncies han estimulat la realització d’aquest treball. D’una banda, la constatació ja crònica i perpètua de la poca atenció que mereix el llibre per a gent jove per part, especialment, dels mitjans de comunicació. De l’altra, la gran abundància de títols, d’autors i també de premis que fan que el llibre infantil i juvenil visqui un llarg moment d’eufòria continuada, no sense problemes, però amb una desmesurada vitalitat.
Quan el treball sorprèn el propi realitzador
Quan els resultats d’un treball sorprenen el seu realitzador vol dir que aquest no havia calculat amb gaire exactitud el volum i l’abast de les informacions o bé que aquestes es trobaven tan disperses que era difícil mesurar-ne les dimensions. Pel que fa a aquest treball, és probable que s’hagi donat una mica de tot, però, sens dubte, la segona probabilitat supera de bon tros la primera.
Un cop recollides les dades i després d’escorcollar aquí i allà i de comprovar multitud d’informacions, puc dir amb certesa que he estat el primer sorprès de descobrir, entre altres coses, que el nombre de guardonats amb un premi de literatura infantil o juvenil, durant els últims trenta anys, supera els 160 escriptors (cent seixanta!), i que el nombre d’obres guardonades va més enllà de les tres-centes. I és que, durant els últims trenta anys, el nombre de premis que s’han arribat a convocar –la gran majoria continuen encara convocant-se-, supera els cinquanta.
No deixa de provocar certa perplexitat que un país petit com el nostre hagi pogut donar tant de si durant tot aquest temps: 167 premiats dels quals més de seixanta ho han estat en més d’un premi. Alguns n’han guanyat tres, quatre i fins i tot cinc i sis. Miquel Obiols, Mercè Company I Mercè Canela han rebut set guardons. Oriol Vergés, vuit. Més encara: Gabriel Janer Manila I Carme Solé Vendrell, nou premis; Joaquim Carbó, deu; Josep Alabanell, onze, i, finalment, Josep Vallverdú, el més premiat, ha estat guanyador catorze vegades.
Pel que fa a les obres, el clàssic Rovelló, de Josep Vallverdú ha estat l’obra més premiada –quatre guardons- i El tigre de Mari Plexiglàs, de Miquel Obiols, la segona amb tres premis. Un conjunt de diverses obres de diferents autors han aconseguit dos guardons. Es tracta d’alguns títols de Maria Barbal, Teresa Duran, Àngels Gardella, Gabriel Janer Manila, Empar de Lanuza, Josep Lozano, Mercè Llimona, Pere Morey, Carme Solé, Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Oriol Vergés i Emili Teixidor.
Un balanç positiu per a una cultura que fa just trenta anys començava el seu redreçament després de molt de temps –massa- de foscor i de repressió. Era Enric Larreula –que ha estudiat també el tema amb un excel.lent treball sobre les revistes infantils catalanes de 1939 ençà- qui opinava que és precisament pel fet d’haver sofert tantes prohibicions i pel fet de tractar-se de la cultura d’un país geogràficament mol petit, que aquesta cultura ha estat aviciada per molts dels seus habitants, tant, que alguns d’ells, al llarg dels anys, han anat desenvolupant i manifestant una actitud i un sentiment de defensa de la pròpia llengua. Una barreja d’obsessió i de responsabilitat ha fet de molts catalans autèntics militants de la llengua. I res no és igual, ni passa el mateix en països més grans i amb una cultura molt més normalitzada. Un altre element per a estudiar i un altre element per a la perplexitat. Però no ho és tot, encara. Vull acabar amb una última perplexitat: un llibre de Josep Faulí titulat Els premis literaris catalans. Es tracta d’un bon recull, sens dubte, i força rigorós, però no hi busqueu pas els premis de literatura infantil i juvenil perquè no els hi trobareu. Incomprensible. És per això que crec que els de la literatura per a joves són “els altres premis literaris”.