Josep Vallverdú va néixer a Lleida el 9 de juliol de 1923. Als dotze anys va escriure un poema i als tretze uns Pastorets . Home de moltes residències, a tot arreu per on ha passat ha deixat marca.
Per veure’l feliç doneu-li un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment. Per veure’l més feliç encara, deixeu-lo escriure i, sobretot, novel.la per a gent jove.
Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. La seva trajectòria s’ha anat construint lluny dels crits i dels focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país. S’ha dedicat a la docència, tot i que fer classes no era la seva vocació central.
Ha tingut sempre una gran dèria per publicar. Només a La Galera, té una vintena de títols que sumen més d’un centenar d’edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït a més a l’italià, al francès, al basc, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la trascendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat.
Ha estat un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses.
Algú l’ha definit com un dels grans creadors d’opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani, potser l’últim gran retòric. Irònic irreductible, conversador intel.ligent, elegant i exigent. L’embadaleix l’estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podria viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.
A frec de la norantena i malgrat que es tracti d’un autor d’una obra variadíssima i hagi destacat en el camp de la traducció i del llibre d’assaig, i hagi estat qualificat d’escriptor tot terreny per la varietat de la seva obra, no puc deixar de destacar que és un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts és el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La seva obra destinada a aquest públic està formada per una setantena de narracions escrites amb una prosa elaborada, suggerent i rica. La seva especialitat és l’aventura i sobretot la novel.la d’acció, però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat que l’ha portat a tocar tots els temes i totes les formes narratives.
En el camp del llibre per a adults destaquen els llibres sobre Lleida i les terres de Ponent, entre ells la sèrie de Catalunya visió i Proses de Ponent, i els volums que recullen una bona part dels seus articles a la premsa així com els llibres de conferències, de pregons i pròlegs. Cal remarcar de forma especial el pes i la categoria dels seus llibres anomenats personals o del jo, especialment els dietaris, on Vallverdú mostra amb més claredat i contundència no sols les opinions i pensaments sobre el país, la societat i la cultura sinó també les seves cabòries, preocupacions i neguits davant el pas del temps. La pèrdua dels amics, la poca traça dels polítics i el procés de regressió que s’observa al nostre país han provocat que Vallverdú, sobretot en els últims anys, hagi mostrat un desencís general i hagi endurit el discurs, accentuant el seu nacionalisme i denunciant els atacs i el poc tremp que els seus conciutadans han manifestat a l’hora de reinvindicar els seus drets.
Mentrestant, però, Vallverdú segueix treballant i escrivint. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat l’any 2000 i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida l’any 2004. Durant els últims mesos ha rebut també el Memorial Joan XXIII i el Jaume Fuster.
Amb la seva obra milers i milers de lectors, de diverses generacions, avui són més rics i més feliços. Algun dia la societat haurà d’agrair que gent com Josep Vallverdú, hagi dedicat el seu temps i la seva capacitat fabuladora a trobar una mica més de sentit a la vida i a fer-la una mica més civilitzada i humana. I, és clar, també una mica més divertida.
Josep Maria Aloy
(Article publicat a la revista “Perspectiva Escolar, número 368 (març/abril de 2013)