Josep Maria Aloy
Ressò de Ponent, 132 (octubre, 1995)
Amb la publicació aquest estiu d’ Una quarta a babord (Edit. La Galera-Columna), és un bon moment per fer balanç d’una narrativa per a joves -la de Josep Vallverdú- que arrenca ja a l’any 1954 amb la novel.la Las cinco vidas del “Nereo” -escrita en castellà per imposicions de l’època- i que fins a la publicada enguany sumen ja quaranta. Es a dir, tantes com anys.
D’entrada sorpren el paral.lelisme entre aquestes dues novel.les malgrat la distància cronològica que les separa. Les dues parlen del mar i en cada una d’elles un narrador explica amb passió una sèrie d’episodis del passat: en un cas la història d’un vaixell -el “Nereo”- i en l’altre, les experiències de joventut del propi narrador. Tot plegat amanit amb els ingredients més habituals de l’autor com són el bon ritme narratiu, la creixent emoció, la ferma personalitat dels personatges, l’acció constantment viva… que de fet són els ingredients que Vallverdú ha utilitzat habitualment, no sols en aquestes dues novel.les sinó en gairebé la totalitat de les quaranta que conformen la prolífica trajectòria literària de l’autor de l’Espluga i que no fan més que demostrar la seva fidelitat i coherència a uns temes, a un públic i a uns valors malgrat els dictats de la moda, molt sovint al servei d’altres «valors». Es l’escriptora i críticaTeresa Duranqui ha dit que Josep Vallverdú és un autor «capaç de crear una línia pròpia i el que té més mèrit, de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda».
El mèrit de Vallverdú, però, és no sols aquesta dedicació fidel a una línia i a un públic lector, sinó també la varietat i diversitat de la seva obra. La seva constància en uns temes i la coherència a l’hora de transmetre uns valors no l’han forçat -cosa que hauria estat ben fàcil- ni a repetir-se ni a instal.lar-se en una inèrcia de la qual no s’han pogut escapar més dos i més de quatre escriptors d’aquesta mateixa època. «Vallverdú -diu Agustí Alcoberro- es manifesta com un hàbil cuiner que sap utilitzar tots els ingredients en la seva dosi justa, per dur-los al punt de cocció més adequat…»
S’ha parlat en diverses ocasions del «fenomen Vallverdú» i és ja el moment també de determinar-ne el seu abast. Si a aquesta quarantena de novel.les hi afegim el conjunt de contes -més de setanta-, les obres de teatre -una vintena- i altres escrits dispersos ens trobem davant d’una obra infantil i juvenil que arriba a sumar més de quatre mil pàgines que per la quantitat i la qualitat situen l’escriptor en un lloc destacat i preferent en el món del llibre per a gent jove i el converteixen en punt de referència obligat i indispensable.
Conscients de la magnitud del fenomen, Edicions de La Galera i Enciclopèdia Catalana s’han proposat de dur a efecte la publicació del que s’anomenarà «Biblioteca Josep Vallverdú» i que agruparà tota la producció infantil i juvenil esmentada. Aquesta Obra Completa constarà com a mínim -tenint en compte que l’autor continua escrivint i publicant- de quinze volums cada un dels quals reunirà normalment tres títols agrupats per temàtiques. El primer volum obrirà la col.lecció amb una introducció biogràfica i un estudi de l’obra de l’autor i l’últim la tancarà amb un ampli recull bibliogràfic sobre Josep Vallverdú. Seran volums editats amb una excel.lent qualitat, amb disseny i maquetació de Claret Serrahima i el conjunt esdevindrà un regal excepcional i de gran dignitat.
Molt pocs són els escriptors que s’han guanyat la possibilitat d’una Obra Completa i menys en el camp de la literatura infantil i juvenil. Més pocs encara han pogut gaudir en vida d’un projecte tan gratificant i ambiciós. Josep Vallverdú ha trencat tots els esquemes possibles en un camp on és difícil excel.lir i cridar l’atenció. Potser per això caldrà parlar d’aquesta efemèride amb major amplitud, més endavant. De moment, a finals d’any, segons l’editorial, està previst que surtin els dos primers volums: «El vent de la mitologia» i «El vent de la història (1)» amb tres narracions a cada volum. A partir d’aleshores el ritme serà de dos volums per any fins a completar el conjunt de quinze volums. Això vol dir, ras i curt, que tenim, encara, Vallverdú per molts anys.