Josep Maria Aloy
(Text Inèdit) (febrer, 1996)
Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible.
Als dotze anys va escriure un poema i als tretze uns «Pastorets» que ell mateix va il.lustrar.
Ha residit molt de temps a Puiggròs, comarca de Les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espesa, «una boira -tal com diu ell- insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil».
Durant molt de temps s’ha dedicat a la docència, tot i que no li agradava massa donar classes. Els seus alumnes, però, l’admiraven i el continuen admirant.
Per veure’l feliç doneu-li un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment. Per veure’l més feliç encara, deixeu-lo escriure i, sobretot, novel.la per a gent jove. Josep Borrell el defineix com un «escriptor empeltat d’horacià: mescla d’home de lletres i de pagès». No postula un ruralisme ultrancer. Només una identificació serena i sentida entre home i terra.
Té una gran dèria per publicar. Tan sols a La Galera, a la col.lecció «Els Grumets», hi té 20 títols que sumen més d’un centenar d’edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja vint en català i està traduït a més a l’italià, al francès, al basc, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil que més premis ha guanyat a Catalunya durant els últims trenta anys. «No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la trascendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat».
Ha guanyat multitud de premis i de reconeixements i ha estat candidat al premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. S’ha convertit en un autor «capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda» -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses.
Isidor Cònsul el defineix com a «escriptor tot terreny» per la diversitat de la seva obra. Ell es considera «home-castell». Es, per no dir el que més, un dels escriptors més llegits entre la gent jove del nostre país i propietari d’una sòlida trajectòria, malgrat que amb una prudent i modesta actitud ell manifesti que «al cap i a la fi, hom arriba on arriba ben bé per pura i pelada casualitat».
Vallverdú és, també, un dels escriptors per a gent jove més prolífics del país. La seva obra destinada a aquest públic està formada per més de quaranta títols escrits amb una prosa ben elaborada, rica i suggerent. De l’arbre literari, agraït i fruitós, aquest vessant narratiu ha esdevingut potser la branca més esponerosa. Es tracta, si més no, del vessant literari més reconegut i guardonat no sols a Catalunya sinó arreu d’Europa, per la qual cosa no dubto que serà considerat -al costat de Josep Maria Folch i Torres- el clàssic per a joves més prolífic i rellevant d’aquest segle.
La seva especialitat és l’aventura i sobretot la novel.la d’acció. Però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat -«la varietat sempre estimula i rejoveneix», diu Josep Vallverdú-. No és estrany, doncs, que hagi tocat totes les tecles possibles, és a dir: tots els temes (aventures, westerns, narracions amb missatge social, amb protagonista animal…) i totes les formes narratives (novel.la, conte, teatre, adaptacions…) i que, com un bon tastaolletes hagi creat un món literari ampli i divers, com una mena de «gira-sol d’històries», el títol precisament d’un dels seus llibres de contes.
Es el crític Francesc Boada qui ha parlat del «fenomen Vallverdú» i diu: «amb els seus textos ha contribuït de manera decisiva al sorgiment i la consolidació d’un fenòmen sociològic que algun dia s’haurà d’estudiar: l’eclosió del llibre d’infància i de joventut.
Ofici, coherència i fidelitat són algunes de les característiques principals d’un escriptor que gaudeix d’una obra per a joves sòlida i imponent, equilibrada i digna, bastida sobre uns valors que, sense oblidar l’element lúdic propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector, sigui jove o no tant.
El mèrit de Vallverdú, però, és no sols aquesta dedicació fidel a una línia i a un públic lector, sinó també la varietat i diversitat de la seva obra. La seva constància en uns temes i la coherència a l’hora de transmetre uns valors no l’han forçat -cosa que hauria estat ben fàcil- ni a repetir-se ni a instal.lar-se en una inèrcia de la qual no s’han pogut escapar més dos i més de quatre escriptors d’aquesta mateixa època. «Vallverdú -diu Agustí Alcoberro- es manifesta com un hàbil cuiner que sap utilitzar tots els ingredients en la seva dosi justa, per dur-los al punt de cocció més adequat…».
S’ha parlat -deia fa un moment- del «fenomen Vallverdú» i és ja el moment també de determinar-ne el seu abast. Si a aquesta quarantena de novel.les hi afegim el conjunt de contes -més de setanta-, les obres de teatre -una vintena- i altres escrits dispersos, ens trobem davant d’una obra infantil i juvenil que passa ja de les quatre mil pàgines i que per la quantitat i la qualitat situen l’escriptor en un lloc destacat i preferent en el món del llibre per a gent jove i el converteixen en punt de referència obligat i indispensable.
Conscients de la magnitud del fenomen, Edicions deLa Galerai Enciclopèdia Catalana s’han proposat de dur a efecte la publicació de la que ja s’anomena «Biblioteca Josep Vallverdú» i que agruparà tota la producció infantil i juvenil esmentada. Aquesta Obra Completa constarà com a mínim -tenint en compte que l’autor no para d’escriure i de publicar- de catorze volums cada un dels quals reunirà normalment tres títols agrupats per temàtiques.
Avui presentem els dos primers volums d’aquesta important col.lecció. El primer, «El vent de la mitologia», recull les narracions El fill de la pluja d’or, El vol del falcó i Mans de bronze. El segon, «El vent de la història, 1», conté tres narracions més: Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma i Tres xacals a la ciutat. A partir d’aquí s’aniran succeint la resta de volums fins a catorze, amb una periodicitat de dos per any, cosa que vol dir, ras i curt, que tenim Vallverdú fins més enllà del dos mil.
El primer volum obre la col.lecció amb una sintesi biogràfica de l’autor i un estudi de la seva obra i l’últim la tancarà amb un ampli recull bibliogràfic sobre Josep Vallverdú. Cada volum anirà prologat per un especialista en literatura per a joves o per un escriptor de prestigi. Maria Angels Anglada i Agustí Alcoberro són els prologuistes d’aquests dos primers volums. Són volums editats amb una excel.lent qualitat, amb disseny i maquetació de Claret Serrahima i no dubto gens que el conjunt esdevindrà un regal excepcional i de gran dignitat.
Molt pocs són els escriptors que s’han guanyat la possibilitat d’una Obra Completa i menys en el camp de la literatura infantil i juvenil. Més pocs encara han pogut gaudir en vida d’un projecte tan gratificant i ambiciós. Josep Vallverdú ha trencat tots els esquemes possibles en un camp on és difícil excel.lir i cridar l’atenció.
El professor Xavier Macià, en la presentació d’aquests dos volums a Lleida, va dir, molt encertament, que la publicació de l’Obra Completa de Josep Vallverdú era una victòria contra el silenci. Jo diria que és una victòria contra més d’un silenci. En primer lloc contra el silenci que en una primera etapa va haver de suportar una literatura escrita en català. Contra el silenci que han hagut de suportar autors perifèrics pel fet de treballar lluny dels focs d’artifici de la capital. I, finalment, contra el silenci al qual encara ara està sotmesa una literatura per a joves, molt sovint considerada una literatura menor. Moltes gràcies!