Josep Maria Aloy
Segre (12.07.98)
Només hauria faltat ja que el mes de juny passat haguessin atorgat, a Josep Vallverdú, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i hauria estat un 75è aniversari ben rodó.
Amb sis volums al carrer, de la seva Obra Completa Infantil i Juvenil (publicada per La Galerai l’I.E.I.) i amb una biografia-estudi de l’obra (Camins i paraules) editada a Pagès per la diada de Sant Jordi, Vallverdú ha batut gairebé tots els rècords ja que ben pocs autors poden gaudir en vida d’una Obra Completa ni tampoc d’una biografia i, a sobre, continuar escribint com si res.
Però no. És difícil que un escriptor-per-a-nois-i-noies acabi de ser considerat un escriptor de prestigi i se li pugui atorgar un premi d’aquesta envergadura. Per a molta gent, Josep Vallverdú, encara és l’autor de Rovelló i no es mouen d’aquí. O no es volen moure d’aquí. Alguns membres del Jurat del Premi d’Honor no consideren tampoc que Vallverdú sigui mereixedor d’aquest reconeixement.
Jo mateix, en un principi, vaig caure en aquest mateix parany, Vaig conèixer Vallverdú a l’escola on acostumava a fer llegir la seva narrativa per a joves. Em vaig animar a treballar i a estudiar aquesta narrativa fins que, a poc a poc, vaig anar descobrint altres textos, altres obres, altres gèneres,… Vaig anar descobrint l’escriptor tot-terreny l’autor d’un arbre literari –com molt bé va dir Isidor Cònsul- que ha crescut agraït i fruitós i del qual la literatura infantili juvenil n’és tan sols una branca -la més esponerosa sens dubte- però tan sols una branca.
Paral·lelament a la descoberta de tota la seva obra vaig anar coneixent i descobrint la persona de Josep Vallverdú, com també la de la seva esposa Isabel i la del fill, l’Eloi. Vaig constatar allò que deien altres personalitats d’ell: que era un bastió a Ponent, un pedagog del civisme, un conversador intel·ligent, un conferenciant lúcid, un important creador d’opinió, un activista cultural, … i fins i tot un hortalà sensible.
Des d’aleshores no sols m’he dedicat a estudiar tota la seva biografia sinó que m’he esforçat i he posat tot l’interès a predicar en aquesta mena de desert ple de prejudicis i d’etiquetaments injustos i simplistes i he intentat aixecar una mica la veu per proclamer que Vallverdú és un escriptor de prestigi en tots els camps i un personatge entranyable mereixedor de tots els homenatges i reconeixements per la seva obra i per la seva gran aportació a la cultura del nostre país.
Senyor Vallverdú, feliç aniversari!