Article de Vidal Vidal: Doble viatge al passat (Segre, 8.02.04):

          Ho canten cada vespre les tres bessones just abans del Telenotícies: un llibre és l’equipatge per viatjar de nit. Per viatjar en l’espai i en el temps. Hi ha llibres, en efecte, que ens fan anar amunt i avall per la dimensió temporal. Cap al futur o cap al passat: la ciència-ficció o la novel.la històrica.

Dues de les nostres plomes més respectades acaben de treure sengles novel.les històriques. De més jove d’edat a més jove d’esperit, Albert Vilaró i Josep Vallverdú s’han embarcat en l’aventura de recrear uns episodis destacats del nostre pretèrit col.lectiu. En els dos casos, el resultat ha estat excel.lent. Ni més ni menys que a l’altura d’allò que se n’esperava, sabent del talent inqüestionable de l’un i de l’altre (el del mestre Vallverdú ja consagrat des de fa anys, el del ja també mestre de la Seud’Urgell cada cop més apreciat per la crítica i el públic d’aquí i de més enllà de la Panadella, o del túnel del Cadí, tant és, després sobretot de l’èxit de la multireeditada Obaga).

Vilaró canvia de registre en aquesta nova obra, titulada L’any dels francs (Columna), la qualitat indiscutible de la qual li va suposar el premi Nèstor Luján. Allò que no canvia –per fortuna- és l’estil marca de la casa, el domini absolut de l’idioma i dels recursos literaris, la fina ironia que impregna tota la seva producció tan llibresca com articulista…

…De la seva banda, Vallverdú, en plena forma i fecunditat creativa (enguany ha publicat quatre llibres), aborda a La presó de Lleida, editada per Pagès, la llegenda emparentada amb la cançó tradicional d’aquest mateix títol, ja saben: petita, bonica, lireta-liró… I ho fa amb una imaginació argumental i una elegància estilística que, no per conegudes, no deixen d’admirar-nos. Una novel.la per a adults amb tres novetats: la primera ocasió en què el pare de Rovelló adopta la ciutat de Lleida com a escenari d’una ficció narrativa, la introducció d’una escena eròtica bastant explícita (d’una pàgina sencera, no diré quina, els morbosos s’hauran de llegir com a mínim dues terceres parts del volum abans d’obtenir la seva recompensa) i l’enriquiment d’una prosa ja de per si prou substanciosa amb alguns poemes amorosos de collita pròpia, força inspirats: Enyoro uns ulls de somni / voltats d’ombra i llangor / estany de dolç misteri / on perdre la raó.