Josep Maria Aloy
Faristol, 29 (desembre, 1997)
Pocs dies després del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’entranyable Tisner, l’escriptor i periodista Josep Faulí escrivia a les pàgines de l’AVUI un sucós comentari que plantejava el fet que aquest guardó fins ara ha distingit a molts escriptors i, en canvi, només a una sola escriptora. Josep Faulí comentava que atorgar un premi d’aquesta categoria és una tasca complexa i és evident que els membres del jurat no ho tenen gens fàcil a l’hora de proposar un candidat. D’altra banda existeix una gran probabilitat que una decisió d’aquestes, mai serà a gust de tots.
Això no obstant, els qui seguim més o menys d’aprop aquestes efemèrides tenim fe fins a l’últim moment que el jurat es fixi en aquell candidat que, òbviament ajustant-se a les bases del premi, proposaríem cadascú de nosltres tot satisfent així els nostres desitjos. Així ho reflectia Josep Faulí pel que fa a la possibilitat de guardonar una dona i així goso plantejar jo la possibilitat també de guardonar un autor per a joves, és a dir, un escriptor d’això que se’n diu literatura infantil i juvenil. Vull deixar clar, però, d’entrada que considero totalment encertada la decisió del jurat d’enguany d’atorgar el guardó a l’admirat Tisner.
Molt bé doncs per en Tisner i per tots aquells que amb anterioritat han estat guardonats amb aquest Premi. Però continuo pensant el mateix: per què no s’ha donat mai a un escriptor per a gent jove? El jurat del Premi, s’ho ha plantejat mai? Ho ha tingut en consideració alguna vegada? I que consti que tinc en compte perfectament que algun dels escriptors premiats són autors, també, d’alguna obra per al públic jove. El mateix Tísner, sense anar més lluny. Però el Premi, també és cert, no se li ha atorgat pas precisament per haver escrit alguna narració per a joves.
Que només per ser escriptor per a joves no n’hi ha prou per a atorgar un premi d’aquesta categoria? Probablement, no. Les bases ho diuen prou clarament: cal premiar una trajectòria diguem-ne exemplar, cal premiar una activitat cultural sòlida, d’un alt nivell de qualitat i d’exigència i molt especialment una actiud de defensa sense escletxes de la catalanitat.
Els qui estem aprop del món del llibre per a gent jove coneixem, òbviament, algun autor perfectament posseïdor de totes aquestes qualitats juntes i que, per tant, podria esdevenir fàcilment candidat al Premi. Però els qui coneixem el món del llibre infantil i juvenil també sabem com és tractada moltes vegades aquesta literatura. Perdó, aquesta subliteratura. O si vostès volen, aquest subgènere. Es així, dissortadament, malgrat els esforços de molts mestres i pares, bibliotecaris i llibreters per presentar el llibre com a una eina lúdica i cultural alhora i reclamar per aquesta literatura la serietat i el respecte que es mereix. I el respecte que es mereixen els autors d’aquesta literatura, sovint menystinguts per no sé quina mena de prejudicis.
Sigui el que sigui, la veritat és que en el camp del llibre per a joves és fàcil trobar-hi avui autors d’una sòlida i exemplar trajectòria cultural. Autors d’algun best-seller que han llegit generacions senceres. Autors tot-terreny d’una enorme influència social, d’una impecable dignitat i humanitat, amb multitud de premis i reconeixements no només per la seva obra infantil i juvenil -malgrat que se’l pugui conèixer més especialment per aquest vessant- sinó també pels seus escrits a la premsa, pels seus llibres autobiogràfics o assagístics, per la seva tasca en el camp de la traducció, o com a adaptador, o divulgador… Autors, en definitiva, militants profunds d’una llengua que estimen i que, sovint amb un nivell de qualitat altíssim, ajuden a enriquir la parla d’un sector de la població saturat de paraules més aviat buides i sense sentit.
Si el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha de ser representatiu de tota la col.lectivitat no podem oblidar que en aquesta col.lectivitat hi ha una població jove que consumeix precisament molta lletra d’uns escriptors que no per dedicar-se a aquest àmbit literari han rebaixat la seva dignitat, el seu rigor i la seva qualitat. No per dedicar-se a la literatura infantil i juvenil són escriptors menors. No per escriure per a joves deixen de ser mereixedors del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.