Lluís Palahí Xargay (Lupaxa)
Àncora 18.12.1976
Organitzat pel Col.legi “Gaziel” i també pel nostre Setmanari, dissertà el diumenge passat, al migdia, a la sala del Centre Excursionista Montclar, l’escriptor i professor Josep Vallverdú Aixalà, sobre el tema “Corrents sobrela LiteraturaJuvenil”.
El conferenciant, vingut de terres lleidatanes –del seu recés de Puiggròs-, i en ruta vers les Festes de les Lletres Catalanes de la Nitde Santa Llúcia, on devia actuar com a membre del jurat del Premi Folch i Torres, és persona que no pot considerar-se forastera a Sant Feliu, on residí una colla d’anys, on exercí l’ensenyança, on tingué un primer paper en tot el relacionat amb la cultura i on començà a donar-se a conèixer com a escriptor de llibres especialment dedicats a la joventut, amb aquell “Las cinco vidas de Nereo”, que la majoria de nosaltres conservem en la nostra més o menys minsa biblioteca.
Lluny ja de Sant Feliu, però sempre conservant un lligam, si més no amb les seves llegides col.laboracions a les planes d’”Àncora”, Vallverdú ha anat publicant amb regularitat abundants llibres, la major part dels quals destinats a joves lectors, i amb un èxit esplendorós, aconseguint diversos guardons, com el Ruyra i el propi premi Folch i Torres.
Després de la presentació, feta pel nostre Narcís Masferrer, i enfrontant-se a una sala no massa plena, però si addicta i enfervorida, Vallverdú inicià la seva conferència detallant les diverses etapes de lectura en el nen, partint del conte de fades fins arribar al que ell en diu “lectura silenciosa”, quan ja l’adolescent prefereix llegir ben sol i disfrutant amb la lectura. Historià, després, el llibre juvenil, començant des de les “al.leluies”, seguint amb “Vides de Sants” i ja al segle passat amb l’aparició de Dickens, Walter Scott, Cooper, etc., arribant al “còmic” i als personatges de Walt Disney, on la il.lustració té una importància vital. Referint-se a la literatura juvenil catalana i castellana, cità, entre altres, la gran personalitat de Josep Maria Folch i Torres i d’Elena Fortún, donant compte de les grans dificultats que, al llarg de molts anys, i fins no fa pas gaire, es trobaren els autors d’aquesta classe de llibres, en topar amb una censura rígida per demés.
El conferenciant considerà que molts dels contes infantils de gran predicament com “La CaputxetaVermella”, per exemple, són obres en les que hi domina el sadisme, no creient que siguin pròpies per a l’intel.lecte de nens i nenes.
El senyor Vallverdú recomanà que fossin els propis infants i joves els que, a la seva llar, anessin formant una petita biblioteca particular, ja que, per poc que això sigui possible, és preferible que siguin els propis interessats els qui vagin triant les obres que els siguin més plaents.
Després de referir-se a l’actual planter d’autors literaris catalans per a joves, com Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Àngels Garriga, etc., aconsellà que per part dels mestres educadors, en col.laboració amb els pares i bibliotecàries, s’ensenyés als nens la pràctica de la lectura, citant exemples de països com Alemanya, on les Biblioteques Juvenils vénen a ser una font de cultura, que contribueix a formar uns joves íntegres sense l’emmotllament dels que arriben a convertir-se en esclaus del televisor.
Intensos i sostinguts foren els aplaudiments dels assistents a la dissertació i molts passaren a saludar al conferenciant i a la seva esposa, Isabel Arqué, per dirigir-se després Campmany avall, cap a dinar, amb un regust de qualitat i la satisfacció d’haver aprofitat el temps amb la lliçó del mestre Vallverdú.
Moltes gràcies per considerar aquesta crònica, tan pròpia del meu pare, que va publicar a la seva estimada Àncora.