Rosa Fabregat
Diari de Lleida, 24.04.1993
Josep Vallverdú no deixa la seva ploma mai en repòs. Al llarg de cada nou any és freqüent notícia editorial. Aquesta vegada es tracta de tres nous llibres. Desconec si en l’interludi encara n’ha publicat algun més. La pau del camp i el contacte amb la natura potser esmolen els seus sentits fins abocar-los a noves aventures literàries amb la força i l’empenta a què ens té acostumats.
Aquest cop ha assajat, al meu honest parer amb encert, una nova via narrativa, o millor dit, uns nous escenaris on situar el fet narratiu. Es tracta, ni més ni menys, de projectar la seva fletxa creativa dins els paisatges del Far-west, tan divulgats per la filmografia.
Tenim damunt la taula dos títols d’aquesta nova veta creativa escollida per l’autor: Lladres de cavalls, publicada dins la col.lecció “Els Grumets de la Galera” i el titulat Punta de fletxa, editat per Regió-7. Tant en l’un com en l’altre, Josep Vallverdú, situat damunt l’escenari dels fets, no ens escatima detall per fer totalment verídica la història narrada. Dibuixa els personatges amb naturalitat, destresa, i domini del lèxic. El lector se sent emportat, amb naturalitat, al nou paisatge triat pel narrador, i les llargues cavalcades, i la polseguera, o els rituals de les tribus dels indis, els seus guerrers, o bé la jove mestra, i el seu petit germà, i el destre i tenaç genet, que és el seu enamorat, omplen els ulls del lector de llum i de vida i de natura salvatge. Encara que el suposat lector estigui viatjant en metro, les successives parades es transformen en solitàries i assolellades estacions de tren del Far-west.
Vull cloure aquest breu comentari de llibres de Josep Vallverdú amb un tercer títol: L’home de gregal, editat per Barcanova. És una bella aventura marinera, típicament mediterrània, l’escenari de la qual, no és pas el Far-west, sinó un veler ancorat al port de Barcelona a l’època del rei Carles III, una noia barcelonina jove, encisadora, i un marit atractiu. El vaixell amb les veles desplegades, mar, sol i aventura.
Que Josep Vallverdú, en el seu refugi de l’Espluga de Francolí, veí dels fins aires monacals del monestir de Poblet, no deixi mai de tensar l’arc del seu imaginari, ja sigui ala Mediterrània, com ens tenia avesats, o al Far-west. (…)