Anagnost
Àncora, 1981
Ja en el passat mes d’abril vàrem donar des d’aquestes mateixes pàgines la notícia de la distinció que havia estat feta al llibre de Josep Vallverdú Gira-sol d’històries –llavors encara Contes del Gira-sol– concedint-li un accèssit al “Premio Nacional de Literatura infantil”, tot just creat pel Ministerio de Cultura.
Ara aquest llibre ha estat editat a la col.lecció “Els Grumets dela Galera”, amb il.lustracions de Frederic Anguera, i avui el tinc ja arrenglerat al costat de la llarga tira de llibres que l’amic Vallverdú porta publicats.
És un llibre que té el mèrit d’haver obtingut un premi a Madrid tot i que és escrit en català i que no se n’ha fet encara la traducció a la llengua castellana. Però, per a mi, és un llibre que té el gran valor de portar la signatura de Josep Vallverdú que, com ja he dit altres vegades, és, al meu entendre, un dels escriptors més ben dotats per a satisfer plenament els més exigents paladars de la prosa ben assaonada i els gourmets dels mots aplicats amb justesa.
El llibre consta de deu narracions imaginada cada una d’elles uns graus de meridià més a l’oest de la que la precedeix, seguint així, amb un infinitament més ampli radi, el gran arc que, de llevant a ponent, descriu el gira-sol al llarg del dia.
En les deu narracions, troba Vallverdú prou ocasions, per a posar en peu el gust per la conservació de la naturalesa i una decidida postura al costat dels qui s’inclinen per la convivència i dels que alcen la bandera del respecte als consemblants, condemnant qualsevol forma de violència i opressió.
Com diu l’editor a la coberta, cada una de les deu narracions és una petita obra mestra. Però si hagués de triar-ne una de sola jo em quedaria amb les vigoroses pinzellades del conte denúncia del “Que es faci una illa” que clou el llibre.
O potser –l’altre jo, més íntim i més feliçment allunyat de tot àmbit social- amb la dolça poesia de “Poseu-hi petons”. Que és el que m’hauria agradat de protagonitzar as best practice