Andreu Dòria
(dins Miscel.lània, Homenatge a J. Vallverdú.
Edicions de l’I.E.I., 1987)
Vaig conèixer Josep Vallverdú quan li fou atorgat el premi Josep M. Folch I Torres, l’any 1968, per la seva obra Rovelló, que La Galera, d’acord amb les bases del premi, havia de publicar. Vaig conèixer de prop Josep Vallverdú i la Isabel i l’Eloi i el Musa, el gos de torn, testimoni de la naixença i de l’aventura del Rovelló que, a la seva manera, degué viure ajassat als peus de l’escriptor sota el brancatge de la rústega cabana on s’aixoplugaven, o s’amagaven del sol, els folis i la màquina d’escriure portàtil, allà, al bell mig de l’hort de la casa de Puiggròs.
S’inicià llavors una col.laboració escriptor-editor que ja no cessaria, i s’inicià a la vegada una bona i franca amistat que no tan sols no ha cessat, sinó que s’ha afermat mentre ens anàvem fent, tots dos, una mica més grans.
Han transcorregut gairebé vint anys –disset, exactament- i a part d’algunes traduccions i d’altra obra menuda –contes, obres de teatre, etc.- he tingut el goig de publicar disset novel.les de Josep Vallverdú escrites expressament per a la gent jove. “Jo sóc un home d’un llibre a l’any, ja hoveuràs”, va dir-me un dia a les primeries del nostre tracte. I justos: tants anys, tants llibres. Vallverdú –en Pep- ha acomplert aquell pronòstic demostrant a bastament una voluntat i una constància que no són pas freqüents. Dubto que cap altre escriptor dels que es dediquen a la literatura juvenil pugui aportar-hi un gruix de llibres semblant i sense trair en cap moment ni la qualitat literària, sòbria i ajustada tothora, ni el propòsit evident de transmetre als seus lectors, amb el testimoni dels seus personatges, els patrons ideològics i temperamentals d’esforçats herois, de devots amants de la seva terra, de servidors del poble, exemples de fidelitat i honradesa sempre lluny dels tradicionals paternalismes, amb una gran sinceritat i un gran respecte pel noi o la noia lectors.
Aquesta dedicació convençuda, conscient d’un servei que calia fer –i que cal continuar fent- sense rendir-se, encara que esdevingui inexplicablement i malaurada una tasca callada i massa sovint ignorada, tant en els medis literaris com en els mitjants d’informació, ha anat situant a poc a poc Josep Vallverdú com a capdavanter entre els escriptors de l’especialitat. I capdavanter també en les preferències dels adolescents de parla catalana afeccionats a la lectura, que han estat guanyats per la gràcia i la fidelitat d’un gos, el Rovelló, per la bondat i la voluntat d’un vailet, En Roc drapaire, o el tremp i la serenitat de L’home dels gats o de L’alcalde Ferrovell.
Moltes i molt diverses històries ha anat desgranant Josep Vallverdú al llarg de pàgines i més pàgines, creant cada ambient amb el to i el llenguatge adequats, treballant sobre moments històrics (Bernat i els bandolers, En Mir l’Esquirol), retratant vigorosament uns caràcters (Tres xacals a la ciutat, Un cavall contra Roma), deixant ben lliure la fantasia, tan aviat senzilla (Els convidats del bosc), com èpica (El vol del falcó) o, fins i tot, recreant mites clàssics (El fill de la pluja d’or). En tots i en cada un dels seus llibres Vallverdú sap encetar el tema i desenvolupar-lo tan destrament, de vegades amb ironia i humor (Els amics del vent), de vegades amb intriga i dramatisme (Els inventors de fantasmes), que el lector queda sempre captiu de la narració. Vallverdú és, sens dubte, un mestre de la narració.
Precisamente per això, perquè és un mestre de la narració, perquè sap escollir els temes (no ha estat, en va que Josep Vallverdú ha passat un bell munt d’anys a les aules, ensenyant, convivint i per tant adquirint un valuós coneixement dels adolescents, de les seves inquietuds i dels seus interessos) i guarnir-los amb la seva literatura directa, austera però eficaç, és que ens podem explicar l’extraordinari acolliment que els seus llibres han trobat en el “seu” públic, els adolescents, i que ha fet possible que de Rovelló, per exemple, se n’hagin fet ja deu edicions en català, sis en castellà, una en èuscar i una altra en rus, aquesta de 100.000 exemplars. Això és important.
Però tant o més important, al meu entendre, és el fet que, comptant només les repetides edicions en català dels disset llibres de Josep Vallverdú publicats a la col.lecció “Els Grumets dela Galera”, sumen un total de cinquanta-set edicions i això vol dir que, pel cap baix, s’han posat al carrer a la ratlla de 300.000 llibres. I 300.000 llibres al carrer, a casa, a les biblioteques, a les escoles, suposen una lectura múltiple (diguem deu lectors per exemplar) que permet de creure, sense exageració, que uns tres millors de lectors, nois i noies de Catalunya i dels Països Catalans, han llegit, en català, un llibre de Josep Vallverdú.
Ultra aquest reconeixement popular (el més gratificant sens dubte per a un escriptor), Josep Vallverdú ha vist premiades bon nombre de les seves obres com una confirmació, ara professional, de la vàlua del seu treball. Així, i només pel que fa a les novel.les juvenils que li hem publicat aLa Galera, Vallverdú ha guanyat el Premi Josep M. Folch i Torres els anys 1968 i 1970; el Premi de Literatura Juvenil dela Generalitatde Catalunya, el 1982; ha figurat ala Llistad’Honor del Premi Andersen (el Nobel de la literatura infantil i juvenil), el 1980; i dins l’àmbit estatal ha guanyat tres vegades el Premi dela CCEI(Comissión Católica Española dela Infancia), els anys 1970, 1979 i 1983; l’accèsit al Premio Nacional de Literatura Infantil, l’any 1979, i el propi premi, l’any 1983; i dos llibes seus han estat declarats pel Ministerio de Cultura, “llibre d’interès juvenil”, el 1977, i “llibre d’interès infantil”, el 1979.
Josep Vallverdú és, doncs, un bon treballador, infatigable i fecund, que ha volgut conrear preferentment el camp, no pas fàcil, de la literatura juvenil. En nom dels nois i noies de parla catalana jo vull agrair-li aquest inestimable servei. Gràcies, amic Vallverdú!