Article de Jordi Capdevila a l’Avui (7.09.1991), a propòsit de la publicació del recull Contes en òrbita:
Una antologia dels millors contes que Josep Vallverdú ha publicat a la revista Cavall Fort i també a altres publicacions era matèria obligada a una col.lecció com “L’Esparver llegir”, dedicada a facilitar la lectura a les escoles dels estudiants de català. Aquesta exigència ve motivada per diferents factors: el més clar és el que explica Josep M. Aloy en els retalls de la biografia de Josep Vallverdú que hi ha en llibre: “Les xifres i les estadístiques diuen que (Josep Vallverdú) és llegit per més d’un milió i mig de nois i noies i no costa gaire de creure-ho, atès que només del llibre Rovelló se n’han editat més de cent mil exemplars.
El retrat d’aquest escriptor milionari el dibuixa amb tiralínies Isidor Cònsul en el pròleg a Contes en òrbita quan escriu que Josep Vallverdú “ha esdevingut un autor tot terreny que ha interpretat, com qui diu, tots els papers de l’auca: erudit incipient, divulgador literari, poeta a estones, dramaturg i guionista, autor de llibres de viatges, traductor, assagista i narrador fonamental. A més, a cavall dels mítics anys seixanta i setanta, esdevingués l’agitador cultural i catalanista de les terres de Lleida”.
En total són 23 els contes triats pel mateix Josep M. Aloy, que van des d’El gorg dels Alius, publicat en el número 115 de la revista Cavall Fort a És clar! Una de gats!, que va sortir al diari Avui i L’atleta de Delfos, publicat al diari Regió-7. Vint-i-una d’aquestes narracions han sortit de Cavall Fort. La selecció dels contes s’ha fet per vuit motius que l’autor reconeix i justifica en el mateix llibre: En totes les narracions hi ha una “reflexió sobre la condició humana”, que normalment “és crítica”, on entra “el progrés, el desenvolupament de la civilització, el creixement de l’home”, i també “el cultiu dels valors tradicionals”, on surten “els animals, sempre”, també “l’humor”, i tots tenen “sensibilitat i poesia” a la vegada que estan protagonitzats per “uns personatges vius, enginyosos, sensibles”.
A més d’aquests motius de fons, ja prou importants, la selecció mostra que no és casual el milió i mig de fans aconseguits, ja que els contes destaquen per la riquesa del llenguatge i la seva adequació al medi on es desenvolupa l’acció, que varia en molts casos, des de les civilitzacions llunyanes, com és el cas d’El gru-gru de Txing-Lu, a un passat també allunyat, com l’imaginatiu El primer cisteller, o Ruc vell, casa nova, aquest últim situat al mil set-cents. Cal dir que el to moralitzant dels primers contes publicats a Cavall Fort, que tindria el seu màxim exponent a El gorg dels Alius va desapareixent en els escrits en època més recent. El quadre que havia de ser famós i L’home de la moto, publicat al número 500 de la mateixa revista, serien l’antítesi d’aquest afany didàctic de la primera època, molt propi dels corrents del temps.
Com la majoria d’escriptors de llibres juvenils, Josep Vallverdú recrea el món rural. La seva elecció té justificacions ja que el paisatge camperol ha estat el de les seves vivències. En el seu amor a la vida del camp, però, també hi ha una opció ideològica, com bé descriu la seva deixeble Montserrat Gilabert quan assegura que, en les seves narracions, Josep Vallverdú “ens dóna a entendre que una de les calamitats de l’home del nostre segle ha estat el fet de perdre la immediatesa del contacte amb la terra”.