Pròleg al volum I de l’Obra Completa de Josep Vallverdú (per Maria Àngels Anglada):
Tres novel.les en un sol llibre: tres finestres obertes al cel blavíssim de la mar Mediterrània i al món del mite grec i de l’aventura. Aquest tresor és a les vostres mans. D’ençà que van néixer els mites grecs, aquestes narracions meravelloses han seduït els poetes, els narradors, els escriptors d’obres de teatre, arreu del món. Josep Vallverdú ha volgut que aquest món prodigiós tingués un espai a la seva obra.
Al llibre hi trobareu dues novel.les que segueixen fidelment el mite grec: El fill de la pluja d’or i Mans de bronze. Els seus protagonistes són antics herois. Sovint els déus grecs s’enamoraven de dones mortals, o bé una deessa s’agradava d’un príncep, i de la seva unió naixien els herois. De vegades no eren fills directes d’un déu, però sí que se’n trobava un o altre als orígens del seu llinatge.
El fill de la pluja d’or conta les aventures, perilloses i interessants, de Perseu, el sant Jordi grec. Jo l’anomeno així però no us dic la causa, perquè us descobriria una part molt important de la narració. Només us avenço que l’heroi és fill de Zeus, el més poderós dels déus de l’Olimp grec –la muntanya altíssima, nevada i florida alhora, que era el sojorn de les divinitats.
Amb Perseu i amb Dánae, la seva mare, viatjareu des de la roca d’Argos, situada a Grècia, al Peloponès, fins a l’illa de Serifos, blanca i blava, i encara us enfilareu a l’alterosa Micenes, «rica en or». Un alemany enamorat d’Homer, Schliemann, va descobrir les seves ruïnes, amb la famosa «Porta dels lleons», les tombes dels reis i les reines, i les joies que havien portat. Per tots aquests llocs us durà Josep Vallverdú, amb un relat amè, molt interessant; és de bon entendre i no hi falta un toc de poesia.
«El fil d’Ariadna»: heus aquí una expressió que potser heu sentit alguna vegada. Quan llegireu la novel.la Mans de bronze, descobrireu d’on ve. Coneixereu el príncep Teseu, un dels mítics fundadors d’Atenes. Travessareu al mar amb ell i amb els nois i noies que l’acompanyen, fins arribar a la gran illa de Creta, la més propera a l’Àfrica, de les illes gregues. Es conta que el mateix Zeus n’és originari; el seu cim més alt, l’Ida, és tot l’any cobert de neu. Amb Teseu no tindreu por d’entrar al laberint del palau de Cnossos, i això que va ser tan ben ideat i construït per l’arquitecte Dèdal, que és gairebé impossible trobar el camí de sortida… si és que algú no us hi ajuda.
Amb aquestes dues novel.les us adonareu que, tal com transmet l’autor amb grapa i sensibilitat, els déus i els homes grecs tenien els mateixos sentiments i les mateixes passions que nosaltres, tant en bé com en mal. Només que els homes, fins i tot els herois com Teseu o bé el rei Minos, de Cretas, eren moridors, i en canvi els déus gaudien d’una vida immortal.
Gairebé tothom té el somni d’un viatge que li agradaria dur a terme, però que és complicat i difícil per alguna raó… Josep Vallverdú n’ha realitzat una colla, de viatges, però encara n’ha somiat més. Per exemple: una gran excursió tot al voltant de la Mar Negra, el Pontos Euxinos dels grecs. Perquè «pontos», en grec, volia dir «mar», i en una llengua encara més antiga que el grec, «camí»; i és que, per als grecs, el mar en realitat era un camí, sovint més fàcil que els de la seva terra tan muntanyosa.
El nostre autor, doncs, ha imaginat un noi valent i senzill, Keres, que farà aquest viatge entorn de tot el perímetre de la Mar Negra, com si ara travessés el sud de Rússia, i les ribes de Turquia que hi donen. El pastor Keres és el protagonista de la tercera novel.la del llibre, El vol del falcó. Les aventures que viurà, en aquesta ocasió, no són cap relat tret directament de la mitologia grega; són totes elles nascudes de la gran imaginació de Vallverdú. Però pel seu coratge i el seu cor Keres mereix de debò ser un heroi mitològic.
Així com Ulisses d’Ítaca, l’heroi de l’Odissea del poeta Homer, du a terme un llarguíssim viatge navegant per mar, el nostre jove amic Keres esdevé més madur, es fa gran, per dir-ho així, a través d’un viatge molt perillós per terra ferma. És una expedició amb perills de tota mena: els uns vénen de roques i vents misteriosos, però els més nombrosos procedeixen de les enemistats i enveges humanes. No es trobarà sol, però: comptarà amb la solidaritat i l’ajuda d’uns companys extraordinaris, no divins sinó joves i humans, i de l’esplèndid ocell, el falcó que dóna nom a la novel.la.
Aquesta narració tan suggestiva ens porta a uns temps molt reculats, i encara que els seus protagonistes són imaginaris, ens du un record d’aquells pobles anomenats «escites», que vivien entorn de la Mar Negra, entre Àsia i Europa. Els seus infants aprenien abans a muntar a cavall que a caminar, gairebé, i els adults sabien treballar l’or amb art i traça. També Keres sap domar el cavall més salvatge i indòcil de tota aquella contrada. I us convida tots vosaltres a seguir-lo, en aquesta altra cavalcadura que és la imaginació i que ens permet de viatjar en el temps i en l’espai des de casa nostra.
I ara, obriu decidits la primera finestra…