Article de Josep Maria Aloy al diari REGIÓ/ del 6 de gener de 1993, titulat Vallverdú i Regió-7 viatgen al Far West
Amb la publicació en llibre de «Punta de fletxa» -la novel.la per a joves que aquest suplement va oferir «per entregues», setmanalment durant l’estiu de 1991- són exactament trenta-tres les narracions que Josep Vallverdú ha escrit per a la gent jove. Trenta-tres narracions que sumen un total de tres mil set-centes cinquanta planes i que el confirmen com un dels autors més prolífics que ha tingut la literatura catalana dels últims temps. A aquest bon pilot de narracions cal afegir-hi els contes -més de setanta- i altres obres esparses: teatre breu, adaptacions, guions… a part de tota l’obra per a adults, especialment les traduccions que superen també els setanta volums. Es per tot plegat també que Isidor Cònsul, amb encert, ha anomenat Vallverdú l’escriptor «tot terreny».
Si tenim en compte que «El venedor de peixos», la seva primera novel.la, fou escrita el 1960, podem comprovar que Josep Vallverdú ha escrit una mitjana d’un llibre per any. Amb aquella primera novel.la l’autor ja va manifestar les seves dots de narrador i una tècnica eficaç per a dirigir-se al seu públic, un públic majoritari que no s’ha cansat de llegir i rellegir els seus llibres que, malgrat el temps, no han passat de moda i molts d’ells es conserven frescos com el primer dia. El mateix Vallverdú ha dit en alguna ocasió que «alguns dels meus textos han suportat el pes dels anys força millor que no el seu pare».
Malgrat que la majoria de les seves obres hagin estat publicades aLa Galera, avui els seus títols s’escampen, amb més o menys fortuna, sobre una dotzena de col.leccions i cases editorials, l’última de les quals, ara com ara, és Edicions Intercomarcals, l’editora de Regió-7.
Una vitalitat creixent
Tot i que avui es presenta «Punta de fletxa», la novel.la ja fou escrita l’estiu del 91. Des d’aleshores Vallverdú n’ha publicades ja tres més. A punt de complir els setanta anys, l’escriptor de l’Espluga de Francolí, demostra una vitalitat creixent i, a moments, esfereïdora. I aquesta vitalitat no ve definida només pel volum i la quantitat de les seves publicacions sinó, i especialment, pels seus continguts. Qui segueixi més o menys la trajectòria de Josep Vallverdú com a escriptor per a joves, quedarà sorprès de l’evolució, de la intensitat i de la diversitat dels temes de les últimes novel.les.
L’afany de publicar podria fer pensar en la necessitat d’oferir un producte reiteratiu i apressat, típic d’una persona que pot sentir-se envellir i, per tant, lliurat totalment a la imperiosa i esbojarrada obligació de produir per produir. Absolutament res de tot això és el que es desprèn de la lectura de les últimes novel.les d’aquest escriptor. Tot el contrari: l’autor aprofita cada una d’aquestes noves narracions per trencar esquemes anteriors i oferir productes també nous. Vegem-ho, si no.
«Punta de fletxa», la novel.la juvenil que ofereix Regió-7, és una història basada en el Far-west i un tema nou en Vallverdú. En el comentari que ja vàrem escriure quan la novel.la fou publicada per capítols al diari -veure suplement «Idees» del 14.07.1991- definíem «Punta de fletxa» com una aventura trepidant que conté tots els elements típics del western, el més important dels quals és el protagonista, jove i valent, que creix i madura superant els obstacles i la incertesa, la por i la desgana. Vallverdú s’estrena amb grapa i ofici en el tema com si en fos un especialista consumat.
Però, seguim: a part de «Punta de fletxa», Vallverdú ha publicat durant el 92 «Els genets de la tarda» (Edit. Columna), una història dura i actual, sobre la violència gratuïta d’un grup de joves motoritzats que trenca la monotonia i tranquil.litat dels habitants d’un petit poble de muntanya, que se senten assetjats durant unes hores sense cap justificació i d’una forma completament abusiva i impudent. Un tema també nou en Vallverdú, presentat amb encert, amb una acció tensa i trepidant i un llenguatge clar i rigorós que retenen el lector i l’obliguen a seguir llegint fins al final.
«L’home de gregal» (Edit. Barcanova) ha estat publicada també durant el 92. Si «Els genets…» és una novel.la sobre la violència gratuïta, «L’home de gregal» és una història d’amors i odis, amb tot un bon assortit d’ingredients. Una història dins d’una altra història, amb final feliç -totes les novel.les de Vallverdú tenen un final positiu i optimista- i amb un interessant tractament dels personatges i un magistral domini del llenguatge. Una novel.la molt arrodonida que depassa fins i tot la franja d’edat a la que va dirigida la col.lecció on es troba publicada i que, per tant, pot molt ben ser llegida per un públic adult.
«Lladres de cavalls» (Edicions deLa Galera), publicada aquest mes de desembre passat, torna a tractar el tema de l’Oest americà. De fet, és una narració que vol ser un homenatge al «Cine Porfolio» que segons manifesta l’autor fou «el palau dels meus westerns infantils». Com a homenatge doncs al Porfolio, que projectava, al seu temps, dues pel.lícules per sessió, una de les quals -la bona- era de l’Oest, ha escrit, Vallverdú, una novel.la d’aventures on no hi manca tot allò pertinent al tema: cavalls, vaquers, indis, l’assalt a un tren fumejant i, per damunt de tot, molta acció i un bon ritme. I difuminada al llarg de la novel.la una petita història d’amor: la de l’heroi que exposa la vida per salvar la noia dels seus somnis, dels segrestadors que l’han agafada com a hostatge.
Aquesta renovada vitalitat que manifesta l’autor de «Rovelló» va encara més enllà amb la presència de personatges femenins en les últimes novel.les, amb el tractament del tema amorós, amb el to elegant amb què dibuixa les relacions entre els diferents personatges i, sobretot, amb el vent de l’aventura que sura constantment en totes les novel.les, la intencionalitat de les quals, em sembla, no és tant ja la de complaure el lector jove amb temes que li siguin fàcils i propers sinó la d’oferir literatura de la bona i literatura a seques, sense etiquetes que la vulguin desdibuixar. Es a dir, una literatura per a tots els públics, àdhuc el juvenil. Aquesta és la principal característica d’aquesta nova vitalitat de l’autor de l’Espluga.