ANDREU SOTORRA / AVUI, 3.07.03
L’ escriptor Josep Vallverdú farà 80 anys el dimecres 9 de juliol. Nascut a Lleida el 1923, Josep Vallverdú és l’autor català que representa per excel·lència una manera d’entendre la literatura que habitualment llegeixen els infants i els joves. Pedagog reconegut, un cop d’ull a vol d’ocell al conjunt de la seva obra escrita detecta que mai no ha utilitzat la pedagogia com un llast repressor de la llibertat literària. Assagista de tremp, ha estat un coneixedor del territori de Ponent, que ha trepitjat i situat en l’imaginari col·lectiu. Traductor de ploma fina, Josep Vallverdú ha introduït al català autors com ara Raymond Chandler, Dashiell Hammet, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgar A. Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G.K. Chesterton i Oscar Wilde, entre d’altres. Col·laborador entusiasta, se’l troba avui a l’Institut d’Estudis Catalans per dir-hi la seva, o se’l va trobar en els dos últims Congressos de Literatura Infantil i Juvenil Catalana com a president d’honor.
COHERÈNCIA SINGULAR
L’únic autor d’obra infantil i juvenil amb el reconeixement del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes manté una coherència singular en la seva trajectòria. Josep Vallverdú treu generalment un llibre l’any, des que va publicar el primer (El venedor de peixos, Arimany, 1960). Gairebé com un contracte verbal amb ell mateix. Però la coherència literària de Josep Vallverdú es manté també en la seva línia argumental: aventura, enginy, honestedat, tradició històrica, coneixements, reflexió i experiència positiva són els trets del retrat robot dels seus personatges.
Autor de la primera i, per ara, única Obra completa enllestida de literatura infantil i juvenil, Vallverdú és present en la biblioteca d’honor de les lletres catalanes per compartir, potser més silenciosament, però amb els mateixos mèrits, el paper que hi tenen autors de fora que han tingut l’oportunitat de ser difosos i coneguts arreu del món per circumstàncies lingüístiques, polítiques o mediàtiques que no ve ara a tomb d’analitzar. I als 80 anys Josep Vallverdú ha fet una trapelleria. Trencant el pacte d’un llibre l’any, en aquest aniversari s’ha proposat de publicar-ne quatre: Les raons de Divendres, una mirada a Robinson Crusoe des de l’òptica de l’indígena, Primi quatre estrelles, una història d’ànecs en clau científica, un altre relat de fonts clàssiques sobre un escultor sord a l’illa de Piranos i una recreació de La presó de Lleida com a tema romàntic.
UN AUTOR ‘MEDIÀTIC’
Als vuitanta anys, Josep Vallverdú és, gràcies al personatge Rovelló, un dels autors que es podrien considerar mediàtics. El Rovelló de Vallverdú ha estat un èxit audiovisual que ha multiplicat la seva àrea d’influència i s’ha escapat del suport paper que el va mantenir des de la seva primera edició, el 1969. En certa manera, Rovelló, fill del Maig del 68, és el representant de molts dels personatges de ficció de la literatura infantil i juvenil catalana de la represa. S’ha espolsat les puces i s’ha establert en el sistema, sí, però continua sent fidel als seus principis.
Una excepció. Gairebé com l’excepció que també representa Josep Vallverdú entre els autors del ram. Desvinculat de la capital editorial (tot i que el seu pare, quan ell era estudiant, hi tenia botiga de roba), no s’ha deixat temptar mai per ser un senyor lletraferit de Barcelona, i aquesta decisió, que sovint, des de l’Espluga de Francolí, on ara viu, li ha fet arrugar el front en una mena de retret a la política cultural centralista, li ha donat, a la fi, la raó. El seu triomf més popular l’ha aconseguit amb un personatge rural, un petit gos que tampoc no es deixa temptar per acabar malvivint en una gossera urbana i opta per campar lliure en un món idíl·lic, que potser no existeix, però que tots tenim la possibilitat d’inventar interiorment. Vuitanta Rovellons, doncs, i per molts anys més.