Fa sis anys, Josep Vallverdú va complir-ne 90 i va entrar a formar part dels que conformen el club de veterans nonagenaris. Per celebrar la incorporació a aquest club l’Institut d’Estudis Ilerdencs va organitzar un cicle d’activitats sota el títol “Josep Vallverdú, passeig d’aniversari. Vallverdú al mon” que va constar d’una dotzena llarga d’actes no sols per homenatjar l’escriptor sinó també, òbviament, per donar a conèixer a tot el país la seva àmplia i diversa producció literària. Aquest “Passeig d’Aniversari” més que un passeig –que evidentment era l’objectiu principal- va suposar també –segons va manifestar el mateix Vallverdú- un “mareig d’aniversari”, i fins i tot un fort “sacseig” donat que l’escriptor va viatjar pel país rebent homenatges, impartint lliçons, parlant de la seva obra i participant en diverses taules rodones. Vallverdú va recollir felicitacions i aplaudiments arreu. La premsa se’n va fer ressò i en destacava l’enorme activitat que fou capaç de mantenir tot i els noranta anys.

Avui, Vallverdú ja n’ha complert 96 i la seva activitat continua essent encara ben diversa i ben activa. Amb una bona salut de ferro, Vallverdú continua fabulant i inventant històries com sempre, publicant articles a diverses publicacions, escrivint poesia, una poesia que repassa sobretot els records d’una llarga vida. I no sols tot això: Vallverdú continua essent el ciutadà de sempre, compromès amb la situació del país i un amic fidel als amics. També, no cal dir, un home enamorat de l’Antonieta Vilajoliu amb qui es va casar uns mesos després de plorar la mort de la Isabel de qui en conserva un record profund i constant després de sis dècades de matrimoni.

Però tornem al Vallverdú nonagenari. Durant aquests sis anys, a partir doncs dels noranta fins avui, s’han produït una llarga sèrie d’esdeveniments, de publicacions i d’actes de tota mena on l’escriptor ha mostrat aquella capacitat d’enfrontar-se amb entusiasme a tot allò que li permetia escampar i difondre la seva veu i la seva presència al món. Així, doncs, intentant informar sobre tota aquesta activitat, començaria per destacar el canvi de residència. El nou matrimoni va decidir abandonar la seva casa de l’Espluga de Francolí per traslladar-se a Balaguer on Vallverdú ja havia viscut una temporada a la dècada dels cinquanta del segle passat i on havia nascut l’Antonieta Vilajoliu. A Balaguer, el matrimoni va ser rebut amb molt d’afecte i Vallverdú fou reconegut com a “Fill adoptiu” d’aquesta ciutat per la seva trajectòria i per “la seva rellevància cultural i notable transcendència pública”. Pel que fa als homenatges i reconeixements Vallverdú va rebre, el sis d’abril de 2013, la Medalla de l’Institut Màrius Torres de Lleida, el Premi Canigó de la Universitat Catalana d’Estiu a l’agost de 2013 i un mes més tard l’homenatge a l’Espluga de Francolí, on Vallverdú ja havia estat nomenat “Fill adoptiu” i on havia passat els últims vint-i-set anys de la seva vida.

Pel que fa a la narrativa, Pagès Editors publica, el 2015, la novel·la juvenil “Balau, l’heroi del riu”, centrada en una recreació del món prehistòric, un dels temes preferits de Vallverdú, per descriure l’evolució dels humans, l’origen de la civilització, la invenció de les eines, del foc, de la vida en comunitat… Un clar missatge a favor del progrés però també de la comunicació, de la solidaritat i de l’esforç.

Per la seva banda, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, el 2015, edita la tesi doctoral de Maria Pujol sobre aspectes de la vida i l’obra de Vallverdú titulada “Josep Vallverdú: entre l’activisme cultural i el talent literari”. L’editorial, Pagès Editors, l’any 2013 havia publicat una reedició commemorativa del llibre “Indíbil i la boira”, publicat per Destino l’any 1983, que fou l’obra finalista del Premi Josep Pla el 1982 i que es considera el primer de tots els llibres anomenats personals o “del jo” on Josep Vallverdú obre les portes de la seva intimitat i parla, entre moltes altres coses, d’aquelles que l’afecten d’una manera directa i que, per tant, proporcionen al lector un coneixement, més que de l’escriptor, de l’home que s’amaga darrere l’escriptor. I parlant de reedicions cal destacar també que Edicions La Galera, just en aquest moment de complir noranta-sis anys, ha tret una edició commemorativa d’un dels seus llibres infantils més llegits i celebrats per diverses generacions, “En Ro drapaire”.

Però allò que ha centrat més l’atenció de l’escriptor durant aquests últims anys ha estat la poesia, gènere que no havia estat massa cultivat i que durant aquests últims anys ha ocupat una bona part del seu temps i del seu interès. Per començar, l’any 2017 publica un segon Bestiolari, -el primer l’havia publicat al 2010- un conjunt de poemes destinats al públic infantil i que ha rebut, aquest 2019, el Premi Atrapallibres atorgat pel Consell del Llibre Infantil i Juvenil, un premi que es concedeix al llibre més votat pel públic infantil. Els dos Bestiolaris van acompanyats per les il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs. Pel que fa a la poesia per a adults, Pagès Editors publica “Argila” l’any 2014. Com si moldegés una fina massa d’argila, Vallverdú dona cos a uns textos expressius i, a moments, molt emotius, perquè parlen sobretot d’ell, de la seva nissaga, del pas del temps, de la Isabel, de l’amor i de la mort.  Dos anys més tard, el 2016, Pagès Editors publica un nou llibre de poemes, “Ronda de boires”, un recull de cinquanta-tres poemes on Vallverdú fa una exaltació de l’amor i amb profundes reflexions sobre la mort a part d’un reguitzell d’altres estrofes sobre temes ben variats que són els que conformen el seu dia a dia en aquesta nova etapa de la seva vida.  I dos anys després, la mateixa editorial publica, al 2018 el setè llibre de poemes, amb el títol “A ull nu”, un nou recull d’una setantena de poemes. Joan Martí, en el pròleg d’aquest poemari diu que Vallverdú ha estat potser un poeta tardà però que un cop ha agafat la directa ens ha omplert de versos de tots colors i per a totes les emocions i complicitats.

Als seus noranta-sis anys Vallverdú es manté al peu del canó en tots els aspectes. A part de l’activitat cultural habitual, continua escrivint i publicant. En aquest moment, té acabats, i alguns ja lliurats a la impremta, un nou llibre de poemes, un relat per a adults i un llibre infantil. Els seus articles continuen presents a la premsa i el seu cap continua barrinant noves històries i nous textos. Vallverdú no s’atura. El seu afany de confegir textos és imparable als seus noranta-sis anys.