Homenatge a la novel.la en el seu quarantè aniversari
(Manresa, 27 de març de 2009)
Durant la 9ª Setmana del Llibre Infantil i Juvenil de Manresa, organitzada per la Biblioteca del Casino, s’ha retut un homenatge al gosset Rovelló, en el quarantè aniversari de la seva primera edició. Uns dos-cents escolars de diverses escoles de Manresa i comarca han llegit i treballat la novel.la i han mantingut un col.loqui amb l’autor, que s’ha desplaçat durant dos dies a Manresa. Els actes han estat molt emotius i els lectors han pogut conèixer el “pare” de l’estimat gosset que, quanranta anys després, els continua robant el cor. Edicions La Galera va aprofitar l’acte d’homenatge per presentar una edició commemorativa de Rovelló.
“Estimat Rovelló, dos punts”, és el comentari de Josep Maria Aloy a les planes de la revista manresana El Pou de la Gallina:
Estimat Rovelló, dos punts
Ha arribat el dia previst i Manresa t’ha retut l’homenatge que tu i el teu amo, Josep Vallverdú, us mereixieu amb motiu dels teus quaranta anys. Quaranta anys són molts anys per a un gos però per a un llibre potser encara més. Que després de quaranta anys una novel.la es continuï llegint i, sobretot, continuï emocionant vol dir que s’ha convertit en un clàssic i cal festejar-ho. I ho hem volgut festejar.
Els qui hem viscut de prop el conjunt d’actes que s’han fet a Manresa en honor teu hem pogut constatar l’emoció i l’interès que despertes encara i com continues entendrint els lectors, siguin joves o no tant. Hem quedat parats del poder de convocatòria que posseeixes: en dos actes has reunit vora quatre-centes persones, entre les quals molts nois i noies que venien emocionats a conèixer el teu pare literari o el teu creador, l’escriptor Josep Vallverdú.
Et podria explicar moltes anècdotes boniques d’aquesta festa literària en honor teu, per exemple saber que en una de les escoles que ha participat, a 3r de Primària, de 25 alumnes només un és català. La resta pertanyen a quinze nacionalitats diferents i tots, tots, t’han llegit en català. També et puc dir que la Clàudia, una polonesa de nou anys, fa dos anys al seu país t’havia llegit en rus.
Però emocionant, emocionant, la història del Said, també de nou anys, que quan vaig dir que vinguessin tots mudats a la festa em va dir que ell portaria la mateixa roba que duia aquell dia perquè no en tenia d’altra i que no li podria demanar cap autògraf al teu amo perquè a casa seva no li podien comprar cap llibre. Els organitzadors vam decidir regalar-li un exemplar de la teva novel.la i amb un somriure de pam i mig en Saïd es va endur a casa seva el llibre dedicat per l’autor. És l’únic llibre que té a casa. Jo et puc dir que més que un llibre, té un tresor. No se’n sabia avenir! Crec que per una estona llarga va ser molt feliç.
També et podria parlar de lectors que tenen la mateixa edat que tu i van venir a recordar quan als tretze anys et van conèixer. De la multitud de dibuixos que sobre tu han fet molts nens. Fins i tot d’una auca sobre la teva persona (hauria de dir animal?)…
Els que diuen que avui els nens i nenes no llegeixen potser s’equivoquen una mica. Jo he constatat que els nens i nenes llegeixen si hi ha adults al davant que els estimulen. Quan això es produeix no sols llegeixen sinó que volen saber coses de l’autor, escriuen comentaris, fan concursos de lectura, dibuixos, auques, poemes… He constatat que els nois i noies llegeixen quan hi ha una història tendra i emotiva que els atrapa. Per exemple la història d’un gosset entremaliat però eixerit, un pèl bordegàs però entranyable…
Per molts anys, Rovelló! I gràcies per tot el que has provocat. A Manresa en donen les gràcies un pilot de nens i nenes. Ah, i te les donen en més de vint idiomes! És, per fi, l’homenatge que et mereixies!